Sèrgi Bec

No s'ha de confondre amb Pèire Bèc.

Sèrgi Bec

Biografia
Naixement	(fr) Serge Justin Alexandre Bec 27 agost 1933 Cavalhon (França)
Mort	27 febrer 2021 (87 anys) Castèlnòu de Les (França)
Majoral del Felibritge
2004 – 2021 ← Marcel Bonnet – Frédéric Soulié →
Adjunt a alcalde
1977 – 1983
Dades personals
Formació	Universitat d'Ais-Marsella
Activitat
Camp de treball	Cultura occitana
Ocupació	poeta, crític d'art, novel·lista, periodista, escriptor, mediador d'assegurances
Membre de	Felibritge
Premis
(2006)  Gran Premi Literari de la Provença (2004)  Grand Lauréat des Jeux Floraux (1999)  Prix de l'Académie de Marseille ^(fr) (1998)  prèmi Frederic Mistral ^(oc) (1991)  Premi Antigone (1990)  Premia Petrarca (1957)  prix Théodore-Aubanel ^(fr)

Sèrgi Bec (Cavalhon, 27 d'agost de 1933 - Castèlnòu de Les i Montpeller, 27 de febrer de 2021) fon un poeta provençal.[1]

Naixit a Cavalhon (Comtat Venaissí, Valclusa), és viscut a Ate d'ençà la infantesa. Després d'estudiar lletres i treballar de periodista i crític, el 1977 deixa la professió per se consagrar a la cultura d'Ate: el 1983 esdevé director adjunt del parc natural de Leberon, un entorn que l'influí força.[1]

En llurs dos primers reculls poètics, Miegterrana (1957) i Lei Cants de l'èstre fòu (1959), Bec representa el desig eròtic encarnat en una dona, Anna; després de participar en la Guerra d'Algèria, en denuncià les misèries en Memòria de la carn (1960); i en Galina blanca e marrit can (1969) es declarà engatjat amb l'occitanisme.[1]

Referències

1. «Nos a quitats Sèrgi Bèc, poèta de l’amor e de la guèrra» (en occità). Jornalet, 02-03-2021. [Consulta: 6 març 2021].