Roweïta

Roweïta
Roweïta (beix) amb johnbaumita (blanc)
Fórmula química	Ca₂Mn₂^2+B₄O₇(OH)₆
Epònim	George Rowe ^(en)
Localitat tipus	mina Franklin, Franklin, Sussex Co., Nova Jersey, Estats Units
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.DA.25
Nickel-Strunz 9a ed.	6.DA.25
Nickel-Strunz 8a ed.	Vc/B.02 – Anhang
Dana	25.4.1.1
Heys	9.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 9,05Å; b = 13,35Å; c = 8,28Å;
Color	marró clar
Exfoliació	pobre en {101}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,646 nβ = 1,658 nγ = 1,660
Birefringència	δ = 0,014
Angle 2V	mesurat: 28°, calculat: 44°
Dispersió òptica	feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1937
Símbol	Rwe
Referències	[1]

La roweïta és un mineral de la classe dels borats. Va rebre el seu nom l'any 1937 per Harry Berman i Forest A. Gonyer en honor de Mr. George Rowe (1868-1947), capità de mines i col·leccionista de minerals de Franklin, Nova Jersey (Estats Units).

Característiques

La roweïta és un borat de fórmula química Ca₂Mn₂^2+B₄O₇(OH)₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És l'anàleg amb manganès de la fedorovskita, amb la qual fa una sèrie de solució sòlida.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la roweïta pertany a «06.DA: Nesotetraborats» juntament amb els següents minerals: bòrax, tincalconita, hungchaoïta, fedorovskita, hidroclorborita, uralborita, borcarita, numanoïta i fontarnauïta.

Formació i jaciments

Es troba en petits filons hidrotermals que travessen minerals de zinc, manganès i ferro precambrià metamorfosejat, on es troba associada a wil·lemita. Va ser descoberta l'any 1937 a la mina Franklin, Franklin, al comtat de Sussex (Nova Jersey, Estats Units). També ha estat descrita al dipòsit de bor de Solongo (Buriàtia, Rússia) i a la mina Fuka (illa de Honshu, Japó).

Referències

1. «Roweite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 juny 2016].