Rosa de Jamaica
La rosa de Jamaica, Cànem de Guinea o rosa d'Albisina (Hibiscus sabdariffa L., 1753 del llatí tardà hibiscus, de la forma llatina hibiscum amb significat de "malva del pantà") és un arbust de la família de les Malvàcies típic de climes càlids, present en regions tropicals i subtropicals que té per origen la Xina i el Japó. EcologiaDistribució mundial i al principatAquesta planta és originària de l'Àfrica tropical des d'Egipte i Sudan fins al Senegal, encara que degut a les seves propietats medicinals, es cultiva amb èxit al centre i sud d'Amèrica i en el sud-est asiàtic, inclòs el sud de la Xina. HàbitatEs tracta d'una planta molt sensible al fred, ja que on millor sobreviu és a zones tropicals i subtropicals a uns 900 metres per sobre del nivell del mar amb precipitacions de 182 cm durant la seva etapa de creixement. A les zones d'escasses precipitacions, el reg dona bons resultats. Pot créixer en cultius durant l'estiu a regions de clima temperat. DescripcióPlantaÉs una planta herbàcia anual o perenne que pot arribar a 2-2,5 metres d'alçada, llenyosa en la base. Tija
Flor![]()
Fulla
Fruit
FarmacologiaPart utilitzadaEl calze: es recull quan arriba a una tonalitat granatosa i es deixa assecar per al seu ús com a infusió. Composició químicaEs caracteritza per tenir abundants àcids orgànics:
Usos medicinalsSe li atribueixen diferents propietats diürètiques: alleujament de la hipertensió arterial i laxant. A més a més contribueix en la reducció dels nivells de colesterol i de triglicèrids en la sang i disminueix els dipòsits de colesterol en les parets de les artèries, ja que l'extracte aquós de la flor de Jamaica pot ser d'utilitat en la prevenció i fins i tot en el tractament de les malalties cardiovasculars. Altres usos
Accions farmacològiques/PropietatsLa rosa de Jamaica presenta un efecte laxant osmòtic per part dels àcids orgànics. Aquests compostos presenten una absorció intestinal molt escassa, la qual cosa fa que es quedin a la llum intestinal, afavorint el pas d'aigua des de l'intestí. Aquest efecte laxant osmòtic pot veure's augmentat amb un efecte laxant mecànic per part dels mucílags i de la pectina. En contacte amb l'aigua, el mucílag i les pectines formen un gel viscós i voluminós que incrementa el volum de les femtes, que a més a més romanen toves, i promou el peristaltisme. Pel que fa a l'efecte antihipertensiu, s'ha comprovat que és capaç de disminuir la pressió arterial augmentada. El seu mecanisme d'acció és desconegut. La modificació, per oxidació, del colesterol LDL ha estat implicada en els processos que condueixen a l'arterioesclerosi, ja que el colesterol LDL conté diversos antioxidants que el protegeixen d'aquesta no desitjada oxidació. Si aquests antioxidants són consumits, el colesterol s'oxida i es converteix en tòxic per a les cèl·lules macròfagues i endotelials, ja que condueixen a l'acumulació intracel·lular del colesterol. La rosa de Jamaica ajuda a evitar que aquests antioxidants siguin consumits. Formes Galèniques / Posologia (ús intern)
IndicacionsAquesta planta s'utilitza en cas d'estrenyiment, falta de gana, hipertensió, gastroenteritis, refredat, espasmes gastrointestinals, insomni, ansietat, fragilitat capil·lar, varius i hemorroides. ContraindicacionsHipersensibilitat a qualsevol component de la planta. PrecaucionsS'ha de tenir en compte el contingut alcohòlic de l'extracte fluid i de la tintura. ReferènciesBibliografia
basis. Stuttgart: Medpharm Scientific Publishers, 1994, pp. 266-7.
|
Portal di Ensiklopedia Dunia