Robin Aubert

Robin Aubert

Biografia
Naixement	13 maig 1972 (52 anys) Ham Nord (Quebec)
Activitat
Ocupació	actor, actor de televisió, guionista, director de cinema, muntador
Obra
Obres destacables (2017) Els afamats

Robin Aubert ( Ham-Nord, Quebec, 13 de maig de 1972) és un actor, director, guionista i poeta quebequès.[1][2]

Biografia

Joventut i formació

És el gran dels cinc fills de Jacques Aubert, empresari de Ham-Nord,[1] conegut especialment com a cofundador i antic president i director de Junex.[3]

A l'institut Le Boisé de Victoriaville, va entrar a l'escenari, al costat de Daniel Grenier i Francis Cloutier, formant junts (el 6 de juny de 1990)[2] el grup d'humoristes Les Chick'n Swell, que es produeix durant uns anys. Aleshores, els seus amics es van matricular a l'Escola Nacional d'Humor, mentre que ell, sense objecció paterna,[1] va estudiar teatre al Sainte-Thérèse.

Carrera

El 1995, Robin Aubert va actuar en dues sèries de televisió, en dues pel·lícules estrenades el 1996, i es va convertir en l'alter ego del cineasta André Forcier al llargmetratge La Comtesse de Bâton Rouge, després va acabar com el gran guanyador de la Course destination monde (1997-1998),[1] organitzada per la televisió de la SRC… i interpreta el paper principal del petit capo a la presó a la sèrie de televisió Temps dur (en 2004), després es va convertir en escriptor-director de tres llargmetratges, estrenats entre 2005 i 2010, mentre que seguia fent papers en sèries de televisió, entre d'altres.

El 9 d'octubre de 2005, desafiat per l'amfitrió Guy A. Lepage, es va deixar caure els pantalons i va mostrar les natges davant de prop de dos milions d'espectadors durant el popular programa Tout le monde en parle emès per Radio-Canada. Va ser jurat del Gran Premi de ciència-ficció i fantasia del Quebec el 2007.

A finals de 2011, va publicar un recull de poesia, Entre la ville et l'écorce, publicat per L'Oie de Cravan a Montreal.

El 2016, va produir, dirigir i protagonitzar la pel·lícula Tuktuq[4] que es publicarà a les pantalles el 2017. Pel·lícula que imagina les motivacions d'un govern liberal del Quebec per voler desenvolupar l'explotació dels recursos minerals a Nunavik, que fa referència al Pla Nord del govern Jean Charest el 2012. Gran amic del director Jean-Marc Vallée, li va retre un emotiu homenatge.[5]

Filmografia

Com a director

Lllargmetratges

• 2005 : Saints-Martyrs-des-Damnés
• 2009 : À quelle heure le train pour nulle part
• 2010 : À l'origine d'un cri
• 2016 : Tuktuq
• 2017 : Els afamats[6]
• 2024 : Tu ne sauras jamais[7]

Curtmetratges

• 1999 : M comme Maudit Criss
• 1999 : Suzie
• 2000 : Les Frères Morel
• 2000 : Lila
• 2002 : Cadillac clown
• 2007 : Ken Dryden à prix rétro
• 2012 : Tout va mieux
• 2012 : La Mort de John Kordic

Com a guionista

• 2005 : Saints-Martyrs-des-Damnés
• 2009 : À quelle heure le train pour nulle part
• 2010 : À l'origine d'un cri
• 2017 : Els afamats
• 2024 :Tu ne sauras jamais[7]

Productor

• 2016 : Tuktuq

Actor

Llargmetratges

• 1996 : Caboose banger : Messager
• 1996 : L'Escorte : Steve
• 1998 : La Comtesse de Bâton Rouge : Rex Prince
• 2000 : Maelström : préposé dans une station d'essence
• 2001 : Sunk
• 2002 : Le Nèg' : Taton
• 2007 : Une année Chick'n Swell  : Jasmin (Air Casquette)
• 2009 : De père en flic : psicòleg
• 2013 : Amsterdam de Stefan Miljevic : Sam
• 2014 : Miraculum : Martin
• 2014 : Les Maîtres du suspense de Stéphane Lapointe : Dany Cabana
• 2015 : Autrui de Micheline Lanctôt : Éloi
• 2015 : Guibord s'en va-t-en guerre : Rodrigue
• 2016 : Tuktuq d'ell mateix : Martin Brodeur, cameraman d'emissions comunitàries
• 2016 : Maudite Poutine : Darkie
• 2018 : Une colonie : Henri
• 2019 : Merci pour tout : Réjean
• 2020 : Mon cirque à moi de Miryam Bouchard : Mandreep

Sèries de televisiós

• 1995 : 4 et demi... : Michel Arsenault
• 1995-1997 : Radio Enfer : Léo Rivard
• 2004 : Temps dur : Alain Bergeron
• 2007 - 2009 : Les Invincibles : Damien
• 2011 : Le Gentleman : Sébastien Thompson
• 2017 : L'imposteur: la suite : Gandhi
• 2025 : Ravages : Émile Lebeau

Distincions

Premis

• Campió de Course destination monde (1997-1998)
• 2017 : Festival Internacional de Cinema de Toronto - premi al millor llargmetratge canadenc per la pel·lícula Els afamats[6]
• 2018 : Gala Québec Cinéma - Premi Iris a la millor direcció per la pel·lícula Els afamats[8]
• 2018 : Gala Québec Cinéma - Premi Iris a la millor pel·lícula per la pel·lícula Els afamatss[9]
• 2018 : Gala Québec Cinéma - Premi Iris a la millor interpretació femenina (paper secundari) per la pel·lícula Els afamats[9]

Nominació

Gala Québec Cinéma 2020: Premi Iris al millor actor secundari pel seu paper de Réjean a Merci pour tout[10]

Poesia

• Entre la ville et l'écorce, Oie de Cravan, octubre 2011.[11]
• El beso del amor, Oie de Cravan, 17 novembre 2014.[12]

Teatre

• Le chant de meu, Somme toute, 10 novembre 2014.[13]

Notes i referències

1. Nathalie Petrowski. «Robin Aubert: cris et chuchotements». La Presse, 25-09-2010..
2. Yanick Poisson. «Une magie créative puisée aux Chick'n Swell». La Tribune (Sherbrooke), 18-10-2010..
3. «Conseil d’administration». Junex..
4. «Tuktuq - K-Films Amérique». K-Films Amérique..
5. «Touchant hommage de Robin Aubert à Jean-Marc Vallée». Le Journal de Montréal.
6. Odile Tremblay «"Les affamés" de Robin Aubert primé au 42e TIFF». Le Devoir.
7. «L'amour au temps de la pandémie». La Presse.
8. «Finalistes et lauréats | Gala Québec Cinéma». Le site officiel du Gala du cinéma québécois.
9. «Les affamés et Robin Aubert triomphent au Gala Québec Cinéma». Radio-Canada - Arts.
10. «Finalistes et lauréats | Gala Québec Cinéma». Le site officiel du Gala du cinéma québécois.
11. Robin Aubert. Entre la ville et l'écorce, poèmes et photos. Montréal, Québec: Oie de Cravan, p. 121. ISBN 978-2-922399-67-7. 
12. El beso del amor. Oie Cravan, 17 novembre 2014. ISBN 978-2-922399-91-2. 
13. Robin Aubert Le chant de meu. Somme toute. ISBN 978-2-924283-76-9.