Roberto Peccei

Roberto Peccei

Biografia
Naixement	6 gener 1942 Torí (Itàlia)
Mort	1r juny 2020 (78 anys) Los Angeles (Califòrnia)
Formació	Universitat de Nova York Institut de Tecnologia de Massachusetts
Director de tesi	Kenneth A. Johnson
Activitat
Camp de treball	Física
Lloc de treball	Saint Louis Los Angeles
Ocupació	físic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Califòrnia a Los Angeles Universitat Stanford Institut Max Planck de Física DESY Universitat de Washington
Membre de	American Physical Society Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Club de Roma
Obra
Estudiant doctoral	Marcela Carena, Boris Kastening ^(en) , Graciela Gelmini ^(en) i Dieter Zeppenfeld ^(en)
Família
Pare	Aurelio Peccei
Premis
(2013)  premi Sakurai  company de l'Institute of Physics  membre de l'American Physical Society  membre de l'AAAS

Roberto Daniele Peccei (italià: [petˈtʃɛi]; 6 de gener de 1942 - 1 de juny de 2020) fou un físic teòric que va treballar en les àrees de la interacció electrofeble i la interfície entre física de partícules i cosmologia. Fou vicerector de recerca a la Universitat de Los Angeles de Califòrnia (2000-2010).[1]

Fill d'Aurelio Peccei, fundador del Club de Roma, Roberto Peccei va néixer el 1942 a Itàlia, va completar els estudis secundaris a l'Argentina, i va arribar als Estats Units el 1958 per cursar estudis universitaris en físiques. Es va llicenciar a l'MIT el 1962, va obtenir el màster a la Universitat de Nova York (NYU) el 1964 i el doctorat a l'MIT el 1969.[2]

Carrera

Després d'un breu període postdoctoral a la Universitat de Washington, va ser membre de la facultat de Stanford Universitat el 1971, on (juntament amb Helen Quinn) va proposar la teoria Peccei–Quinn, per a resoldre el problema CP fort.[3][4] El 1978, va tornar a Europa com a membre de personal del Max Planck Institut a Múnic, Alemanya. Va arribar al laboratori Deutsches Elektron Synchroton (DESY) a Hamburg, Alemanya, com a cap del Grup Teòric el 1984. Va retornar als Estats Units el 1989, com a professor del Departament de Físiques d'UCLA. on va ser cap del departament, una posició que va mantenir fins a esdevenir degà de la Divisió de Ciències Físiques del College of Letters and Sciences el 1993.

Peccei és actualment al comitè editorial de Nuclear Physics B Suplement, i de Journal of Physics G. És membre del Club de Roma, trustee de l'Acadèmia Mundial d'Art i Ciència, President de la Fondazione Aurelio Peccei, i Fellow de la Societat Americana de Física i de l'Institut de Físiques del Regne Unit. És membre de nombrosos comitès tant a Europa com als EUA (laboratori de Física Nuclear de Cornell Universitat, Laboratori de Física Nuclear del MIT, Consell de Recerca en la Universitat de Califòrnia).

Honors i Premis

• Fellow de la Societat Americana de Física (APS)
• Premi J.J. Sakurai (APS) en Física Teòrica de Partícules [5]

Referències

1. American men & women of science: a ... - Google Books, 2008-02-14 [Consulta: 7 octubre 2011]. 
2. Robert D. Peccei al Mathematics Genealogy Project.
3. Peccei, Roberto D.; Quinn, Helen R. «CP Conservation in the Presence of Pseudoparticles». Physical Review Letters, 38, 25, 1977, pàg. 1440. Bibcode: 1977PhRvL..38.1440P. DOI: 10.1103/PhysRevLett.38.1440.
4. Peccei, Roberto D.; Quinn, Helen R. «Constraints imposed by CP conservation in the presence of pseudoparticles». Physical Review D, 16, 6, 1977, pàg. 1791. Bibcode: 1977PhRvD..16.1791P. DOI: 10.1103/PhysRevD.16.1791.
5. ^[enllaç sense format] http://www.aps.org/programs/honors/prizes/sakurai.cfm