Fill del militar Miguel Becerro Sánchez i de Francisca Cayetana de Bengoa y Ruiz de Azúa. Batxiller amb excel·lent i premi extraordinari (1863). Va estudiar Ciències Exactes, Físiques i Naturals a la Universitat de Valladolid. El 23 de juny de 1869 fou un dels signants del Pacte d'Eibar, que proposava un federalisme espanyol inspirat en els furs del País Basc.[1] De 1867 a 1869 fou
professor auxiliar de Física i Química a l'Institut de San Isidro de Vitòria, alhora col·laborà a La Ilustración Española y Americana. El 1870 obté la càtedra de Física i Química a l'Institut de Palència. Durant la seva estada a Palència va compilar la història de la ciutat i el 1871 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de la Història.
Va col·laborar, entre d'altres a les revistes Euskal Erria (1881), Revista de Vizcaya (1886), Antiguo Reino de Navarra (18889¡), Revista de las Provincias Euskaras (1879), Anunciador Vitoriano (1880) i Revista Euskara (1878),