La Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals és una acadèmiaespanyola de caràcter públic dedicada a l'estudi i recerca de la matemàtica, la física, la química, la biologia, l'enginyeria i altres relacionades amb les ciències i integrada en l'Instituto de España. Va ser creada com a continuació de l'Acadèmia de Ciències Naturals de Madrid.[1]
Història
L'Acadèmia de Matemàtiques de Madrid
El primer antecedent de la present institució és l'Acadèmia de Matemàtiques de Madrid (denominada oficialment Academia Real Mathematica), fundada per Felip II el 25 de desembre de 1582, després d'iniciativa del llavors Aposentador MajorJuan de Herrera. D'acord amb un memorial redactat pel mateix Herrera, estava destinada a integrar als més destacats geògrafs, astrònoms, arquitectes, enginyers, especialistes militars i altres homes notables amb ocupacions relacionades amb les ciències matemàtiques, amb vista a buscar l'aplicació pràctica dels seus coneixements al servei de la Corona. No obstant això, els ambiciosos objectius teòrics inicials es van reduir dràsticament després en la pràctica, i els ensenyaments es van centrar fonamentalment en la cosmografia i la navegació.
Tal com ja succeís amb l'escola palatina de la cort dels Reis Catòlics, la principal missió de l'Acadèmia era proporcionar instrucció científica als joves cortesans. Però en aquest cas es posava l'accent en els sabers pràctics i matemàtics, i a més també estava oberta a altres alumnes. Les lectures (classes) es donaven en una casa del Carrer del Tesoro propera a l'antiga Porta de Baldanú, a l'espai on avui s'erigeix el Teatre Reial (és a dir, molt prop del Real Alcázar).
El monarca i Juan de Herrera van perseguir des del principi la intenció proposada de disposar de professors de gran nivell. Felipe II, qui també era rei de Portugal des de 1580, estant en Lisboa va contractar al prestigiós cosmògraf lusità Juan Bautista Labaña per ocupar la nova càtedra de matemàtiques. A l'humanista Pedro Ambrosio Ondériz es va encomanar traduir textos científics en llatí al castellà, i posteriorment, després de completar els seus estudis en la matèria, també ensenyaria cosmografia. Més tard, van ser professors de l'Acadèmia Juan Arias de Loyola i el milanèsGiuliano Ferrofino.
Entre 1607 i 1611 va fer classe Andrés García de Céspedes, un dels matemàtics i cosmògrafs de major reputació en l'Europa d'aquests anys. Després de la seva jubilació el va succeir en la càtedra l'abans esmentat Cedillo.
Malgrat l'expulsió dels jesuïtes (1767) decretada per Carles III, aquest rei va voler mantenir l'Acadèmia, i en 1770 va cridar al cosmògraf Juan Bautista Muñoz (llavors a València) per ocupar la càtedra. No obstant això aquest no va poder reprendre les classes per falta de locals. En 1783 una resolució real va extingir finalment la institució.
Al llarg dels seus gairebé dos segles d'existència, l'Acadèmia de Madrid només va poder complir parcialment amb els objectius fixats per Herrera en els seus inicis. Excepte els dos anys en què va estar orientada a l'enginyeria militar, el seu abast educatiu es va limitar gairebé exclusivament a la cosmografia i la nàutica. Això es va deure als fons insuficients destinats per la Corona, i al fet que aquesta estava especialment interessada, per la seva utilitat pràctica, en aquestes dues disciplines. Un altre greu problema va ser la contínua escassetat de mitjans materials i personals. Tampoc es va aconseguir la institucionalització dels estudis, que era una altra de les metes preteses per Herrera, ja que no s'expedia cap certificat o titulació oficial als alumnes, amb vista a promoure professionals amb una formació cientificotècnica legalment comprovable.
Malgrat tot l'anterior, el nivell científic dels professors va ser alt. Molts d'ells van publicar durant l'acompliment del seu càrrec notables obres divulgatives. Els coneixements impartits estaven actualitzats, i adonaven dels avanços que havien aconseguit destacats científics europeus com Copèrnic, Cardano, Tartaglia o Galileu. Això va permetre als assistents rebre una bona formació en matemàtiques, cosmografia i nàutica, concorde als temps que corrien.
Primeres acadèmies de Medicina i Ciències Naturals
El 7 de febrer de 1834 es crea mitjançant decret la Reial Acadèmia de Ciències Naturals de Madrid, però només duraria tretze anys, ja que seria substituïda per la qual avui existeix.
Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
L'Acadèmia es regeix per uns estatuts l'última reforma dels quals correspon a un decret de 2001 i està conformada per 54 acadèmics numeraris, 90 corresponents nacionals i un nombre no determinat d'acadèmics supernumeraris i corresponents estrangers. El seu govern correspon al conjunt dels seus membres en Ple, que nomenen una Junta Directiva a la qual s'encomana la gestió i que rendeix de la mateixa davant el Ple.
L'Acadèmia s'estructura en tres seccions: Ciències Exactes, Físiques i Químiques i Naturals, a més d'en un conjunt de comissions a les quals s'encomanen tasques específiques.
Manté, a més, una biblioteca formada per més de 27.000 volums i diversos materials com a revistes científiques, manuscrits i mapes. Els seus fons provenen de les adquisicions de la pròpia Acadèmia, els intercanvis i les donacions particulars, entre les quals destaquen les de José Echegaray, Fernando de Castro i la Fundació Juan March.
↑ 1,01,1Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 225, 229. ISBN 84-930048-0-4.
Bibliografia
Mariano Esteban Piñeiro: «La Academia de Matemáticas de Madrid», en Enrique Martínez Ruiz (dir.): Felipe II, la ciencia y la técnica, Editorial Actas, Madrid, 1999, ISBN 978-84-87863-75-2.