Rezső Seress
Rezsó Seress, nascut Rezsó Spitzer (Budapest, 3 de novembre del 1889[1] - Budapest, l'11 de gener del 1968),[1] fou un músic i compositor hongarès. Síntesi biogràficaSeress era un músic autodidacte. Va aprendre sol a tocar el piano. La seva composició més famosa és la cançó Szomorú Vasárnap que data del 1933. La peça és més coneguda per la seva versió en anglès Gloomy Sunday (Diumenge melangiós). La lletra en la versió original hongaresa va anar a càrrec del poeta Lazsló Javor. Aquesta cançó va ser prohibida en diversos països, entre ells Hongria, Gran Bretanya i els Estats Units per culpa d'una infame llegenda que la titllava de "cançó maleïda". Es creia el que el to extremadament melancòlic de la cançó i la seva lletra desesperançada provocava el suïcidi entre les persones que havien estat abandonades o que se'ls havia mort la parella. Només a Hongria disset persones es van suïcidar deixant notes on s'esmentava la cançó o versos d'aquesta. Aquesta aura de maledicció li va donar una fama inesperada i es va fer molt famosa arreu del món essent traduïda a diversos idiomes com l'anglès, francès, alemany... Irònicament, Seress es va suïcidar llançant-se per una finestra. BiografiaRezső Seress va viure la major part de la seva vida en la pobresa a Budapest, des d'on, sent jueu, va ser portat a un camp de treball pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Va sobreviure al camp de concentració i després d'haver treballat al teatre i al circ, on era trapezista, es va concentrar en la composició i el cant després d'una lesió. Seress va ensenyar ell mateix a tocar el piano amb una sola mà. Va compondre moltes cançons, com Fizetek főúr (Ei cambrer, porta'm la factura), Én úgy szeretek részeg lenni (M'encanta estar borratxo) i una cançó per al Partit Comunista Hongarès per commemorar el pont de cadenes que creua el riu a Budapest, Újra a Lánchídon (Altra vegada al pont de cadenes). La seva composició més famosa és Szomorú Vasárnap ("Diumenge tenebrós"), escrita l'any 1933, que va guanyar infàmia a mesura que es va associar amb una onada de suïcidis. Seress va sentir una forta lleialtat a Hongria, i una de les raons de la seva pobresa mentre tenia una cançó de fama mundial va ser que mai va voler anar als EUA per cobrar els seus drets d'autor, sinó que es va quedar com a pianista al restaurant Kispipa de la seva ciutat natal. Aquest restaurant tenia una estufa de tubs al centre del seu menjador i feia un fred notable per a un restaurant. El lloc era el favorit de les prostitutes, els músics, els esperits bohemis i la classe treballadora jueva. A mesura que la seva fama va començar a minvar, juntament amb la seva lleialtat al partit comunista, Seress va caure en la depressió. Tot i que ell mateix va sobreviure als treballs forçats nazis a Ucraïna, la seva mare no, la qual cosa va intensificar la seva tristesa. Seress es va suïcidar a Budapest el gener de 1968; va sobreviure a salt per una finestra, però més tard a l'hospital, es va ofegar amb un cable. El seu obituari a The New York Times esmenta la notòria reputació de "Gloomy Sunday":
— The New York Times, 13 de gener de 1968.[2] Referències
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia