Resurrecció de LlàtzerLa Resurrecció de Llàtzer és un dels Miracles de Jesús als Evangelis en els quals Jesús torna a la vida a Llàtzer de Betània quatre dies després del seu enterrament a Betània, prop de Jerusalem, segons es narra a Joan 11:1-44.[1] Els teòlegs Moloney i Harrington veuen la resurrecció de Llàtzer com un miracle fonamental que comença la cadena d'esdeveniments que condueix a la Crucifixió de Jesús. El consideren com la "resurrecció que conduirà a la mort", ja que la resurrecció de Llàtzer conduirà a la mort de Jesús, el Fill de Déu, a Jerusalem que mostrarà la Glòria de Déu.[2] Segons l'Evangeli de Joan, les germanes de Llàtzer informen Jesús que el seu germà estava malalt, i que estaven cercant ajuda. Però Jesús: va afirmar
Jesús, llavors, retarda el seu viatge durant dos dies. Els deixebles de Jesús tenen por de tornar a Judea, però Jesús els mana anar amb ell, manifestant:
Quan varen arribar a Betània, Llàtzer estava mort i havia estat enterrat feia quatre dies. Marta, una de les seves germanes li diu a Jesús: "si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort", però Jesús li assegura que el seu germà es tornarà a aixecar una altra vegada i manifesta:
Llavors deia Jesús, "¿No t'he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?". Doncs aparteu la làpida. Llavors Jesús va mirar al cel dient:
Quan havia dit això, Jesús va cridar en veu alta, "Llàtzer, surt!. L'home mort es va descobrir, les seves mans i peus embolicats amb bandes de fil, i una roba al voltant de la seva cara. Els deia Jesús, "Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar". El miracle de la resurrecció de Llàtzer, és el clímax dels "senyals" de Joan. Explica com la multitud cercà Jesús el Diumenge de Rams, i el conduí directament a la decisió dels Caifàs i el Sanedrí varen planejar matar Jesús. La resurrecció de Llàtzer en l'art
Vegeu tambéReferències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia