Es va declarar per la Llei 37/1966,[2] del 31 de maig de l’estat espanyol. El seu objectiu inicial era fomentar, conservar i protegir les espècies cinegètiques que hi vivien per permetre’n, posteriorment, el seu aprofitament.
Avui en dia, les RNC són gestors d'espais naturals que ofereixen, a part de l'activitat de la caça, un ventall d'oportunitats de lleure per als visitants i gestionen altres elements d'interès natural que inclouen espècies de flora i fauna protegides.[3]
Fauna cinegètica
Entre les espècies d’ungulats cinegètics que viuen al seu interior en destaquen l’isard i el senglar. També hi ha una població considerable de cabirol, i alguns cérvols.
L'objectiu principal de la declaració de la RNC va ser incrementar la població d'isards que, l'any 1966, estava força amenaçada. La gestió conjunta amb els tècnics dels països veïns, va facilitar que s'arribés a una població de 318 exemplars 2l 1996 i 563 l'any 2004. Posteriorment, l'arribada d'una malaltia vírica provocada per un pestivirus, va afectar greument a la població, fins al punt que l'any 2005 només es van comptar 48 isards. A partir d'aquest moment, les poblacions d'isard dels Pirineus s'han anat recuperant.[4]
Les poblacions de cérvol i cabirol s'han anat desenvolupant a partir de la reintroducció d'aquestes espècies a França.