Unitats administratives de l'NSDAP el 1944.Mapa de l'Alemanya Nazi amb els seus Reichsgaue corresponents.
Un Reichsgau (plural Reichsgaue) era una subdivisió territorial i administrativa creada en els territoris annexionats per l'Alemanya Nazi entre 1938 i 1945. No s'ha de confondre amb el terme de Gau, concepte d'origen medieval i que va ser recuperat per les autoritats nazis.
Context històric
El terme Reichsgau està format a partir de les paraules Reich (reialme, imperi) i Gau, d'origen medieval. Els Reichsgaue van ser creats com un intent per resoldre el caos administratiu fruit de la multiplicitat de jurisdiccions existents entre els Gaue del partit nacionalsocialista dirigits per un Gauleiter del partit, i els estats federats que estaven sota l'autoritat d'un Reichsstatthalter (a les províncies prussianes, Oberpräsident) responsable davant el Ministre de l'Interior. El Ministre de l'Interior Wilhelm Frickhavia pensat des de feia temps en la possibilitat de controlar molt més l'administració alemanya, i el Reichsgau n'era el resultat. Els límits administatius dels Gaue serien idèntics als dels Ländern o estats federats. Alhora, el càrrec de Gauleiter estaria també pel Reichsstatthalter. A causa de la pressió dels interessos rivals entre els Gauleiter sobre Hitler, fou impossible estendre aquesta reforma administrativa a l'anomenat "Antic Reich" (en alemany: Altreich) que comprenia les fronteres internacionals del 1937. Per tant, els Reichsgaue es van implantar a tots aquells territoris que a partir del 1938 passaven a ser controlats pel III Reich.
Van haver-hi diversos Reichsgaue:
Ostmark, format a partir de l'annexió d'Àustria el 1938 (Anschluss). Alhora, l'Ostmark se subdividí en set Reichasgaue més petits que normalment coincidien amb els límits dels antics Ländern austríacs.
Sudetenland, va formar a partir de les àrees annexionades de Txecoslovàquia el 1938 i que majoritàriament eren germano-parlants.
Format a partir de l'antic estat federat de Vorarlberg i el nord del de Tirol. La vall de Kleinwalsertal s'incorporava al Gau de Suàbia, a l'actual Baviera.
De durada efímera, el Reichsgau de Flandes comprenia l'actual regió flamenca de Bèlgica en els seus antics límits provincials incorporant per tant la ciutat francòfona de Comines.Warneton (ara part de Valònia); les províncies de parla neerlandesa de Antwerp, Limburg; el Flandes Oriental; el districte de Brussel·les (a excepció de la mateixa ciutat), i el districte de Leuven localitzat tant abans com ara a la província flamenca de Bravant.
Format després de l'ocupació alemanya de Polònia a partir de la regió polonesa del Voivodat de Poznań així com àrees del sud de Pomerània i la meitat occidental de Voividat de Łódź.
Gau preexistent a Alemanya abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial format a partir de la regió del Palatinat i el Sarre a la conca del riu Saar. Es preveia ampliar-lo incorporant-hi parts de la Lorena francesa anteriorment pertanyents a Alsàcia-Lorena.
Es formaria incorporant-hi parts del sud de Polònia situades Cracòvia a l'oest i el riu San a l'est. Geogràficament es correspondria a la conca del riu Vístula. En extensió seria gairebé idèntic als Reichsgaue de Weichselland i de Galítsia.
Naixeria a partir dels territoris orientals de França que s'annexionarien al III Reich un cop a acabés la guerra (tot excloent Alsàcia -Lorena i Nord-Pas-de-Calais). A més es preveïa engrandir el Reichsgau incorporant-hi parts de la Suïssa Occidental o de parla francesa.
