Ramona (pel·lícula de 1910)
Ramona és una pel·lícula muda de la Biograph estrenada 23 de maig de 1910,[1] dirigida per D. W. Griffith i protagonitzada per Mary Pickford i Henry B. Walthall. Basada en la novel·la homònima de Helen Hunt Jackson[2] (1884), Ramona explora, a través d'una història d'amor, l'injustícia i explotació exercida sobre els nadius americans. Existeixen altres tres versions de la pel·lícula: la del 1916 dirigida per Donald Crisp, la del 1928, dirigida per Edwin Carewe amb Dolores del Rio i la del 1936, dirigida per Henry King amb Loretta Young. ArgumentRamona és una noia òrfena, pertanyent a la prestigiosa família espanyola dels Moreno que viu en una hisenda a Califòrnia. Un dia arriba a treballar a l'hisenda Alessandro, un indi que s'enamora d'ella només veure-la en la capella. El sentiment és mutu però la madrastra de Ramona no li agrada veure rondar l'indi al voltant de la noia i els crida l'atenció cada cop que els veu junts. A més, Felipe, fill de la seva madrastra, li declara el seu amor però ella el rebutja, ja que no l'estima. Un dia que Ramona embelesada en sentir cantar Alessandro s'abraça a ell, la madrastra els descobreix, acomiada Alessandro i envia Ramona cap a casa. Alessandro al tornar al seu poble troba que aquest ha estat destruït pels blancs i mentrestant ella s'assabenta que té sang índia. Això fa que ella abandoni la família per viure amb Alessandro. Tot i que els treballadors de la hisenda els volen perseguir, Felipe ho impedeix i els deixa marxar. Es casen, viuen en una de les cases enrunades del poble d'Alessandro i són feliços doncs tenen un fill. Un dia, es presenta un home blanc que els fa fora d'allà dient que allò és ara propietat seva. Han de marxar a les muntanyes únicament amb el que poden portar a sobre. El nen acaba morint i mentre l'estan enterrant apareix un altre home blanc que els vol fer fora, ja que allò és el seu territori. Alessandro embogeix i corre per la muntanya perseguit per ella fins que aconsegueix atrapar-lo i el calma. En aquell moment, un altre home blanc els vol fer fora d'allà doncs estan en la seva terra. Alessandro es desespera i és assassinat. Felipe ha estat buscant mentrestant la parella i troba Ramona enterrant el seu marit. L'acull i la retorna a la hisenda.[3] Repartiment
ProduccióAquesta és la primera versió filmada de la novel·la de Helen Hunt Jackson. Griffith havia fet el paper d'Alessandro en el teatre[4] i va aconseguir que la Biograph s'interessés en rodar-ne una versió. La companyia va pagar 15 dòlars pels drets d'autor de la pel·lícula.[5] Per a la producció, Griffith es va desplaçar a les muntanyes de Camulos al comtat de Ventura a Califòrnia per rodar exactament en les mateixes localitzacions que on passava l'acció en la novel·la original.[3] En aquesta pel·lícula apareix el primer pla general de la història del cinema,[6] la destrucció del poblat, el qual li permetia dotar de dramatisme l'escena i fer que l'espectador es posés en el punt de vista d'Alessandro que contempla impotent l'escena que es produeix a la llunyania.[7] La pel·lícula, d'una bobina, va suposar el debut cinematogràfic de Mae Marsh. La General Film Company en va fer una reedició per al mercat nord-americà que aparegué el 18 de setembre de 1914. La pel·lícula es conserva a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units (American Film Institute / Mary Pickford collection), en negatiu i positiu de 35 mm. Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia