Ralf Åkesson

Ralf Åkesson

(2012)
Biografia
Naixement	8 febrer 1961 (63 anys) Oxelösund (Suècia)
Nacionalitat	Suècia
Activitat
Ocupació	Jugador d'escacs
Nacionalitat esportiva	Suècia
Esport	escacs
Títol d'escaquista	Mestre Internacional d'escacs (1981) Mestre Internacional d'escacs per correspondència (1992) Gran Mestre Internacional (1995) Senior International Correspondence Chess Master ^(en) (2004)
Punts Elo (màx.)	2.535 (1999)<
Identificador FIDE	1700120
Participà en
2000	Olimpíada d'escacs de 2000
1998	Olimpíada d'escacs de 1998
1996	Olimpíada d'escacs de 1996
Altres
Títol	Gran Mestre (1995) Campió d'Europa Sub-20 (1980/81) 2 cops Campió de Suècia
Premis
(1980)  Schackgideon ^(en)

Ralf Åkesson (Oxelösund, Suècia, 8 de febrer de 1961), és un jugador d'escacs suec, que té el títol de Gran Mestre des de 1995.[1]

A la llista d'Elo de la FIDE del novembre de 2020, hi tenia un Elo de 2395 punts, cosa que en feia el jugador número 35 (en actiu) de Suècia.[2] El seu màxim Elo va ser de 2535 punts, a la llista de juliol de 1999 (posició 283 al rànquing mundial).[3]

Resultats destacats en competició

El 1980/1981 es proclamà Campió d'Europa Sub-20 a Groningen.[4] El 1984 va guanyar a l'Obert de Sitges (per damunt de José Luis Fernández),[5] Els anys 1985 i 1999 es va proclamar Campió de Suècia.[6][7] L'abril de 2001 va guanyar el grup de GM del torneig de Gausdal. El desembre de 2003 va guanyar la Rilton Cup a Estocolm.

El juny de 2005 va guanyar el Memorial Marx György a Paks, superant Viktor Erdős.[8]

El desembre de 2015 fou campió del l'Obert de Malmö amb 6½ punts de 7, mig punt per davant de Jacek Stopa i Lars Karlsson.[9]

Participació en competicions per equips

A Suècia juga representant el club Västerås SK[10] i pel club Södra SS, i a bèlgica pel Leuven Centraal.[11]

Åkesson ha participat, representant Suècia, en tres Olimpíades d'escacs, totes les edicions celebrades entre els anys 1996 i 2000, (amb un total de 15 punts de 28 partides, un 53,6%).[12]

Taula de participacions en olimpíades

Any	Olimpíada[13]	Ciutat	Elo propi	Tauler	Partides	Guanyades	Taules	Perdudes	%	Posició indiv.	Posició equip
1996	XXXII Olimpíada	Erevan	2500	3r	10	4	4	2	60,0%	20	11
1998	XXXIII Olimpíada	Elistà	2510	3r	9	3	3	3	50,0%	60	20
2000	XXXIV Olimpíada	Istanbul	2465	4t	9	2	5	2	50,0%	66	42

Referències

1. «Nota biogràfica de Ralf Åkesson» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 11 juny 2013].
2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Suècia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 9 novembre 2020].
3. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Ralf Åkesson «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2014-03-02. [Consulta: 13 juny 2013].
4. «Llista de campions d'Europa d'escacs Sub-20, 1976-2002». schachbund.de. Arxivat de l'original el 2012-02-07. [Consulta: 11 juny 2013].
5. «Historial de Guanyadors de l'Obert de Sitges». Escacs Casino Prado. [Consulta: 26 desembre 2024].
6. «Llista de campions d'escacs de Suècia» (en suec). schack.se. [Consulta: 11 juny 2013].
7. «Historial dels Campionats de Suècia» (en castellà). Ajedrezdeataque.com. [Consulta: 11 juny 2013].
8. «Archive - Tournament report October 2005» (en anglès). FIDE Online. Ratings.fide.com, 14-06-2005. [Consulta: 21 novembre 2013].
9. «GM Ralf Åkesson wins Malmo Chess Open 2015». chessdom.com. [Consulta: 21 desembre 2015].
10. «Ranking List of the Västerås SK». Vasterasschack.se. [Consulta: 6 gener 2012].
11. Schaakclub Leuven Centraal: [https://web.archive.org/web/20130128185953/http://www.leuvencentraal.be/lc/view/nl/1866035-Onze+leden.html Arxivat 2013-01-28 a Wayback Machine. Arxivat 2013-01-28 a Wayback Machine. Arxivat 2013-01-28 a Wayback Machine. Onze leden] Arxivat 2013-01-28 a Wayback Machine..
12. «Fitxa de Ralf Åkesson, Olimpíades d'escacs» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 16 juny 2013].
13. «Base de dades de competicions per equips d'escacs» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 16 juny 2013].

Títols
Precedit per: Aleksandr Txernín	Campió d'Europa juvenil 1980/81	Succeït per: Curt Hansen
Precedit per: Evgeny Agrest	Campió de Suècia 1999	Succeït per: Tom Wedberg