ca Raier

Raier
Tipus d'ocupació	treballador del transport
Camp de ; treball	log driving (en) i raier

L'ofici de raier consistia en la construcció de rais, embarcacions de troncs, i la seva conducció fluvial aigua avall. A Catalunya l'activitat més important dels raiers era a Coll de Nargó, a la conca del riu Segre, i al Pont de Claverol, a la conca del Noguera Pallaresa. Al País Valencià destacaven els raiers d'Ademús, si bé la major part de l'Antic Regne es nodria de troncs dels Ports,^[1] i la Marina, de fusta d'Aitana o el Cabeçó.^[2] A finals de 2022, la UNESCO declarà els raiers Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.^[3]

Etimologia

El nom de rai, és una variant de «raig» (forma que s'usava antigament), ço és l'estructura de fustes lligades ensems, formant una plataforma o taulat flotant. Ve del llatí 'ratis' i no pas perquè davallés com un raig les aigües dels rius.

Descripció

L'activitat del raier començava a l'hivern als boscos de pi negre i avet dels Pirineus, després es barranquejaven les bigues (riu) avall fins als punts d'enraiament, i a l'estiu es duien els rais navegant fins als punts de distribució de la fusta.

«Picar» i «desemboscar». Consistia a talar l'arbre, pelar el tronc de branques i arrossegar la fusta fins a la vora del riu.
«Barranquejar». A la primavera els barranquejadors llençaven els troncs amuntegats al riu i els empenyien des de la ribera per les aigües braves fins als punts d'enraiament.
«Enraiar». Els rais es construïen ajuntant els troncs en paral·lel formant un tram. Els troncs es lligaven amb redortes, branques de bedoll, estovades prèviament a l'aigua per donar flexibilitat. Un cop lligat un tram de feixos de tronc, es lligava amb altres trams amb redortes més gruixudes, formant un tren de dos fins a set trams que podien arribar a cinquanta metres de llarg i trenta tones de pes. Es col·locaven dos rems d'una llargada de set o vuit metres, un al davant (davanter) en el primer tram i l'altre al darrere (cuer) en l'últim tram. Al centre del rai hi havia l'estatge per guardar els estris, la roba i els queviures.

«Navegar». Normalment en un mateix viatge es reunia una colla de deu o dotze raiers amb cinc o sis rais. Els més experts anaven en el primer rai per a controlar els corrents i els obstacles naturals. Es podien trobar amb pigals (rocs arrodonits), raspers (parts del riu amb escàs cabal on es podia embarrancar), meandres o forts desnivells. El viatge era tot una aventura i una oportunitat per la gent jove per a viatjar i sortir de la comarca. A vegades s'aprofitava per transportar mercaderies o persones. Els rais podien arribar fins a Lleida o fins i tot a Tortosa. Entre altres utilitats, s'havia de subministrar fusta per a les drassanes de l'armada.
«Desenraiar». Un cop arribats a la seva destinació s'havia de desfer camí remuntant el riu amb tartana, amb tren o «espardenyant».

L'activitat dels raiers va perdurar des del segle xiii fins als anys 1930 quan la construcció d'embassaments va impedir el transport fluvial i va ser substituït pel transport per carretera. Des del 1979 se celebra cada primer diumenge de juliol la Diada dels Raiers a la Pobla de Segur, i des del 1982, el tercer diumenge d'agost a Coll de Nargó. Seguint el mètode tradicional dels raiers es munta un rai i es fa una baixada pel riu. Al Pont de Claverol hi ha el Museu dels Raiers que, a més d'una exposició permanent, disposa d'un arxiu documental, fotogràfic, biblioteca i videoteca dedicats al transport fluvial de la fusta.

El 1989 es va crear a Barcelona l'Associació Internacional de Raiers integrada per associacions que representen cadascuna un riu diferent.

En altres indrets hi ha hagut transport fluvial de fusta semblants, si bé amb tècniques diferents i adaptades al cabals i pendents dels rius (per exemple, al Tajo no es feien rais sinó que els troncs baixaven separats, com en un ramat). Els homòlegs dels raiers eren coneguts amb diferents noms: navaders (en castellà navateros) a les conques de la Noguera Ribagorçana i del Cinca, gancheros (Ademús, País Valencià), almadieros a Navarra, gancheros al riu Tajo, zattieri a Itàlia, floteurs o radeliers a França, raftmen o draveurs al Canadà, daustrom o flösserei a Alemanya i Àustria.

Referències

↑ Cucó, Gregori i Llop, 1985, p. 26.
↑ Cucó, Gregori i Llop, 1985, p. 27.
↑ «La Unesco declara els raiers Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. A Catalunya formaven part de la candidatura la Pobla de Segur, el Pont de Claverol i Coll de Nargó». El Punt Avui, 01-12-2022 [Consulta: 1r desembre 2022].

Bibliografia

Cucó, Josepa; Gregori, Joan; Llop, Francesc. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, Comerç i serveis. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 349 (Temes d'Etnografia Valenciana, tercer volum). ISBN 84-00-06083-0.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raier

Raiers de Coll de Nargó Arxivat 2005-12-16 a Wayback Machine.
Raiers del Pont de Claverol Arxivat 2006-03-07 a Wayback Machine.
Club Juvenil Raier Entitat juvenil que desenvolupa tasques formatives en les comarques de Lleida

[FOOTNOTECucó,_Gregori_i_Llop198526-1] Cucó, Gregori i Llop, 1985, p. 26.

[FOOTNOTECucó,_Gregori_i_Llop198527-2] Cucó, Gregori i Llop, 1985, p. 27.

[3] «La Unesco declara els raiers Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. A Catalunya formaven part de la candidatura la Pobla de Segur, el Pont de Claverol i Coll de Nargó». El Punt Avui, 01-12-2022 [Consulta: 1r desembre 2022].

[1]

[2]

[3]