|
Rafael Millán Picazo
Rafael Millán Picazo (Algesires, 24 de setembre de 1893 — Madrid, 8 de març de 1957) va ser músic, autor de nombroses sarsueles.[1] Vida i obraIniciat a la música per son pare, músic a una banda militar, va començar a destacar com a violinista. El 1914 va anar a estudiar a Madrid, on va entrar a l'orquestra del Teatro de la Zarzuela. Sota la guia de Pablo Luna, va començar a compondre sarsueles, adquirint fama com a compositor: el seu catàleg té 43 sarsueles. També va compondre obres simfòniques, corals i per a banda. La seva primera obra escènica va ser El príncipe bohemio (1914), on introdueix elements de l'opereta vienesa (especialment va influir-li la música de Franz Lehár), com havia començat a fer Pablo Luna amb Molinos de viento (1910). Després d'estrenar El preceptor de su Alteza (1916) i altres obres similars, va traslladar-se a Barcelona. Establert allí, al Teatre Tívoli, va estrenar La Dogaresa (1920), obra amb la qual obté el seu major èxit, tot allunyant-se del model de Luna. Fa servir un excel·lent ús de l'orquestra i del cor, donant a les seves peces un caire operístic de gran efecte, especialment en les escenes de conjunt. El pájaro azul (1921), Los buscadores de oro (1922), El dictador (1923), La gaviota (1924) i La severa (també coneguda com La morería) (1925), totes estrenades a Barcelona, consolidaren el seu èxit, que després es repetia a altres ciutats. El 1925 va començar a desenvolupar una malaltia cerebral que li anà provocant una paràlisi progressiva, que el va portar a ser hospitalitzat de manera permanent. Quan el 1928 s'estrena La severa a Madrid, és revisada (i el títol és canviat pel de La morería), però aquesta tasca ja l'ha de fer un altre, Francisco Alonso. Cap al final de la seva vida, té una considerable millora que li permet de reprendre la composició: El tesoro de Golconda (1952), composta per a ésser estrenada a la seva estimada Barcelona, serà l'única obra d'aquesta etapa. Morí a Madrid el 1957. Des dels inicis, es va fer notar la qualitat orquestral i compositiva de l'obra de Millán, i va tenir una certa influència sobre altres autors contemporanis. Potser no té una personalitat tan acusada com Pablo Sorozábal, o una facilitat melòdica com la de Josep Serrano o Pablo Luna, però la força dramàtica i l'orquestració de La dogaresa, El pájaro azul o El dictador són inqüestionables i les situen entre les millors sarsueles del segle xx. La seva ciutat nadiua, Algesires, ha donat el seu nom al carrer principal del barri de la "Cuesta del Rayo" i a un auditori (propietat del Port d'Algesires). Algunes sarsueles estrenades per MillánEn negreta, les més reconegudes.
Referències
|
||||||||||||||||||||||
.jpg)
Portal di Ensiklopedia Dunia
