|
Radicalització violentaLa radicalització violenta o extremisme violent és el fenomen pel qual una persona considera legitim l'ús de la violència o el recurs de la mateixa per aconseguir els seus objectius polítics o ideològics. Aquest concepte és sinònim d'extremista. També s'entén com el procés de portar una conducta, ideologia o comportament cap a una postura radical.[1] Concepte radicalització violentaEl fenomen de la radicalització va lligat amb una ideologia determinada, sense una ideologia no pot haver-hi processos de radicalització. La radicalització és basa en la percepció d'una persona o comunitat d'un greuge que afecta a les emocions i la susceptibilitat del radical, justifica l'acció per restablir un ordre just. Amb aquest pensament es justifica la violència com a mitjà per arribar a una justícia. La radicalització és un procés per etapes en el qual la persona viu una transició fins a arribar a ser un recluta en una organització i estar preparat per formar part d'aquesta. Les persones escollides solen ser vulnerables i normalment nois joves, ja que es una etapa en la qual encara estan formant la seva identitat i encara no es gestionen correctament les emocions. Des d'una perspectiva psicològica els reclutadors exploten la seva frustració, l'odi cap els que no segueixen la ideologia i el sentiment de venjança. També utilitzen tècniques de desvinculació amb la societat per arribar a dominar a la persona, és a dir, anul·lar-la. HistòriaNo hi ha un origen únic de la seva història, ja que hi han diferents causes i s'estableixen de diferents maneres en països segons la ideologia, motius, sistema, organització i partits polítics.. Espanya pateix diferents processos de radicalització al llarg de la dictadura franquista, com per exemple l'atemptat terrorista l'11 de març de l'any 2004 a Madrid i atemptats d'ETA, el primer va ser el 18 de juliol de 1961 amb un intent de descarrilament d'un tren que es dirigia a San Sebastián. ETA és un grup radical que defineix Euskera, el etnicisme, antiespanyolisme i la independència dels territoris. El grup es nega a qualsevol col·laboració amb associacions o partits no nacionalistes basc i aposta per una campanya proselitista (intentar convèncer o sumar partidaris del grup). Altres atemptats són l'11 de setembre de l'any 2001 a Nova York i el 7 de juliol de l'any 2005 a Londres. El yihadisme es produeix per conflictes violents i radicals dins de l'Islam. Els participants criden a una guerra santa en el nom d'Al·là. Hi ha dos tipus de yihad: la yihad exterior, inspiració violenta i la yihad interior, interpretació espiritual (esforç que la persona creient ha de fer per ser un millor musulmà, utilitzant el radicalisme, deixant de basant-se així en la veritat de l'islam).[2] CausesHi han molts motius per a la radicalització com poden ser, la marginació, la discriminació, admiració, reconeixement, etc. En la radicalització és molt important el líder i els referents ideològics, són persones que es consideren justes i honorables que viuen per la causa, aquestes persones passen a ser un modela seguir. Tipus de radicalització
Referències
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia
