|
Quilotòrax
El quilotòrax és l'acumulació de limfa a la cavitat pleural. El líquid limfàtic es concentra entre el pulmó i la cavitat pleural. Aquesta patologia és considerada una variant de l'embassament pleural. Aquest concepte, introduït l'any 1917 per Pick, és la causa més freqüent d'embassament pleural en el nounat.[1] Altres diuen que el concepte va ser introduït, molt abans, per Bartolet l'any 1633. Característiques del quilEl quil, substància que s'acumula entre pulmó i paret cavitat pleural, té tota una sèrie de característiques físiques i bioquímiques que permeten la seva detecció. Una gran pèrdua d'aquesta substància desencadena alteracions immunològiques i nutricionals. Les característiques físiques són: estèril, Ph alcalí i molt similar a la llet. Pel que fa a les cares característiques bioquímiques el quilo està format per albúmina, limfòcits i grasses. Alguns percentatges de la seva composició són: l'albúmina d'1,2 a 4,1 gr/dl, triacilglicerols <110mg/dl, colesterol de 65-220 mg/dl, entre altres. EtiologiaL'etiologia del quilotòrax es pot classificar en quatre grans grups. Les neoplàsies poden desencadenar un quilotòrax com a efecte secundari aquestes, especialment els linfomes i tumor mediastínics, les traumàtiques que inclouen tots els procediments quirúrgics, les idiopàtiques sense cap causa coneguda i les miscelànies.[2]  Actualment, s'ha elaborat una altra classificació més senzilla entre quilotòrax traumàtic i no traumàtic. El traumàtic engloba tots els procediments quirúrgics, lesions al conducte toràcic, lesions penetrants al coll, entre altres. El no traumàtic engloba les causes esmentades anteriorment.[3] Signes i símptomesLa simptomatologia que es presenta en el cas del quilotòrax ens permetrà dur a terme el diagnòstic juntament amb algunes proves complementàries. Els signes i símptomes més habituals són: un increment de triacilglicerols >110mg/dl i la seva presència en menys de 50mg/dl elimina el possible diagnòstic, dispnea, febre, palpitacions, pèrdua de pes, astènia, etc.[4] TractamentEl tractament del quilotòrax pot ser no quirúrgic o quirúrgic. Aquest serà indivualitzat segons simptomatologia i l'etiologia. A cada pacient s'haurà de fer una valoració precisa per saber quin tractament és el més adequat. El tractament té com a objectiu recuperar un patró respiratori normal, disminuir el líquid acumular i mantenir un estat nutricional adequat.[4] No quirúrgicEl tractament no quirúrgic inclou diferents mesures per disminuir el líquid limfàtic a la cavitat pleural. Algunes d'elles són: modificació de la dieta utilitzant triacilglicerols de cadena mitjana o nutrició parenteral total, toracocentesi terapèutica, tractament de la malaltia subjacent, embolització del conducte toràcic, entre altres. QuirúrgicEl tractament quirúrgic consta de tota una sèrie de tècniques i mesures més invasives que les anteriors. Per exemple, pleurodesi amb talc, shunt pleuroperitoneal, pleurectomia i reparació o lligadura del conducte toràcic per toracoscòpia o toracotomia. Referències
Vegeu també A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quilotòrax |
||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
