Qi va ser fundat al voltant del 1046 aC com un de tants estats de la dinastia Zhou. El primer governant designat per a Qi va ser Jiang Shang, l'oficial militar més poderós d'eixa època. El Rei Wu de Zhou assignà les terres conquistades com a feus hereditaris als seus familiars i ministres. Un territori en l'àrea del modern Shandong va ser atorgat a Jiang Ziya, el seu general més important, i des d'allí es va erigir l'estat de Qi.[1] S'ha conservat molt poca informació d'aquest període. El rei Yi de Zhou (Ji Xie) (865-858) va atacar Qi i va bullir el duc de Qi en un ding o calder. En l'època del rei Xuan (827-782), hi va haver una lluita per la successió en la que molts dels nadius dongyi van ser absorbits per l'estat de Qi, i Xuan va intervenir militarment en la successió de lluites entre els estats de Lu, Wei i Qi. La invasió de Lu va ser derrotada en la batalla de Changshao en 684 aC.[2] Després d'un període de guerres cada vegada més intenses, Qi, Qin, Jin i Chu finalment es van ajuntar per a una conferència de desarmament en el 579 aC, en què essencialment els altres estats es van convertir en satèl·lits.[3]
La família Jiang governà Qi durant diversos segles fins que l'any 391 aC Tian He va deposar al duc Kang de Qi, però no es va instal·lar com a líder i Qi va estar en interregne entre el 391 aC i el 386 aC, quan el rei An de Zhou, el governant nominal de tota la Xina va reconèixer Tian He com a governant de Qi, posant fi a més de sis segles de govern de la Casa de Jiang. L'any 378 aC Yan de Tian Qi es va atorgar el títol de rei, desafiant An de Zhou i establint un precedent entre els seus vassalls,[4] i els estats de Han, Zhao i Wei van envair Qi i van atacar la ciutat de Lingqiu.
El poderós exèrcit de Chu va derrotar els estats de Wei i Yue, i aquest últim es va dividir entre Chu i Qi el 333 aC.[5] En 314 aCXuan de Qi va envair Yan, debilitat per la guerra civil. i en pocs mesos va conquerir pràcticament tot el país i matant Zi Zhi i el deposat Kuai de Yan, però una revolta als territoris conquerits va fer retirar les tropes i es van restaurar les fronteres de Yan. El nou rei de Yan, el rei Zhao de Yan, va conspirar amb Zhao, Qin, Han i Wei per fer una expedició conjunta contra Qi Dirigit pel brillant tàctic Yue Yi, va tenir un gran èxit i en un any la majoria de les setanta ciutats emmurallades de Qi havien caigut, amb l'excepció de Zimu i Lu. Tanmateix, amb la mort del rei Zhao i l'expulsió de Yue Yi a Zhao pel nou rei, el rei Wei de Yan, el general Tian Dan va aconseguir recuperar totes les ciutats dels 5 regnes.
Wukui (Wugui), fill major del Duc Huan, aviat penjat 姜無詭 齊中廢公 643 aC
Zhao, Duc Xiao de Qi, germà menor de Wukui i hereu del Duc Huan 姜昭 齊孝公 642-633 aC
Pan, Duc Zhao de Qi, germà menor del Duc Xiao, es diu que els seus partidaris assassinaren al fill del Duc Xiao 姜潘 齊昭公 632-613 aC
She, fill del Duc Zhao, aviat assassinat pel seu oncle Shangren 姜舍 齊後廢公 613 aC
Shangren, Duc Yi de Qi, assassinat per dos ministres i el seu hereu va ser destronat 姜商人 齊懿公 612-609 aC
Yuan, Duc Hui de Qi, germà gran del Duc Yi 姜元 齊惠公 608-599 aC
Wuye, Duc Qin de Qi, fill del Duc Hui 姜無野 齊頃公 598-582 aC
Huan, Duc Ling de Qi, el qual feu fill seu a Ya que havia nascut de la seva concubina favorita, el seu hereu en comptes del seu fill gran, Guang, tot i la tradició en la selecció dels hereus. Quan ell era malalt, Guang va tornar i va matar a Ya amb l'ajut de Cui Zhu i Qing Feng. Va morir en sentir el fet ocorregut 姜環 齊靈公 581-554 aC
Guang, Duc Zhuang de Qi, va tenir un flirt amb l'esposa de Cui Zhu i així que va ser assassinat Pels soldats instruïts de Cuizhu i alguns altres ministres i generals 姜光 齊後莊公 553-548 aC
Tu, Yan Ruzi, el fill més jove i favorit, així com l'hereu del Duc Jing, aviat deposat i mort pels ministres dirigits per Chen/Tian Qi en nom del seu germà gran Yangsheng 姜荼 齊晏孺子(齊晏孺公) 489 aC
Yangsheng, Duc Dao de Qi, enverinat per Bao Xi arran del consell de Chen/Tian Heng 姜陽生 齊悼公 488-485 aC
Ren, Duc Jian de Qi, fill del duc Dao, assassinat per la Casa de Chen/Tian 姜壬 齊簡公 484-481 aC
Ao, Duc Ping de Qi, germà menor del Duc Jian 姜驁 齊平公 480-456 aC