|
Purgatori (La Divina Comèdia)
 El Purgatori (Il Purgatorio) és el segon dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri. Prossegueix el viatge de Dant després del pas per l'Infern i abans d'arribar al Paradís. TemàticaL'estructura moral del Purgatori de Dant segueix la classificació tomística dels vicis de l'amor mal dirigit. Està dividit en set nivells, en els quals s'esglaonen els set pecats capitals: supèrbia, enveja, ira, avarícia, peresa, gola, i luxúria. Construït de forma especular a l'Infern, el Purgatori no és un fossat cònic sinó una muntanya. De la mateixa manera, l'ordre dels pecats és invers: a mesura que Dant va pujant per la muntanya, la gravetat dels pecats és menor (el darrer, la luxúria, és tan sols amor mal dirigit). Al capdamunt, Dant trobarà l'accés al Paradís. Al purgatori, l'objectiu de les penes que pateixen les ànimes no és el càstig sinó la purga i l'expiació. A cada nivell hi ha un àngel guardià representant les virtuts capitals que s'oposen als pecats: hi trobem els àngels de la humilitat, de la caritat, de la paciència, de la generositat, de la diligència, de la temprança, i de la castedat. El camí que segueixen les ànimes al purgatori, que van ascendent la muntanya a mesura que van expiant pecats, és un reflex del camí dels pelegrins a Roma o a Santiago de Compostel·la. ArgumentDesprés de travessar les profunditats de l'Infern, Dant i Virgili arriben al Mont Purgatori a l'altra banda del món (en el temps de Dant es creia que l'Infern es trobava sota Jerusalem). La Muntanya es troba en una illa, l'única terra ferma de l'hemisferi sud. A la riba del Purgatori, Dant i Virgili són atrets per una interpretació musical de Casella, però són censurats per Cató, un pagà que ha estat escollit per Déu per vigilar els que s'aproximen a la Muntanya.  Els dos poetes comencen el seu ascens al Mont Purgatori. Als replans inferiors (batejats com "antepurgatori" pels comentaristes) Dant es troba primer un grup d'excomunicats, retinguts per un període de trenta vegades la durada de l'excomunió. Més endavant es troba aquells que van ser massa descuidats o ganduls com per penedir-se dels seus pecats fins poc abans de la mort. Aquestes ànimes seran admeses al Purgatori gràcies al seu penediment genuí, però han d'esperar a fora durant un període igual a la durada de la seva vida terrenal. Finalment Dant es troba una vall molt bonica on es troben les ànimes dels monarques de les grans nacions d'Europa que han mort recentment, i tots aquells altres les obligacions públiques o privades dels quals van interposar-se amb la seva fe. Des d'aquesta vall Dant és portat (mentre dorm) a les portes del Purgatori pròpiament dit.  L'accés al Purgatori és custodiat per un àngel que fa servir la punta de la seva espasa per marcar set cops la lletra "P" (peccatum, pecat) al front de Dant, invocant-lo a "netejar aquestes ferides". L'àngel fa servir dues claus, d'or i plata, per obrir la porta i adverteix a Dant que no miri enrere si no es vol trobar altre cop fora, simbolitzant la necessitat de deixar enrere els pecats de l'Infern. Des d'allí, Virgili guia Dant en el seu pelegrinatge a través de les set terrasses del Purgatori. Cada terrassa es correspon a un dels pecats capitals, on s'expia la pena de la forma apropiada. Les ànimes del Purgatori poden abandonar el cercle quan vulguin, però s'imposa el codi d'honor segons el qual ningú no se'n va fins que han corregit la feblesa que els feia cometre el pecat. Les ànimes van pujant a mesura que expien pecats, però mai van enrere, ja que el sentit del Purgatori és l'ascensió al Paradís i a Déu. El camí cap amunt sols es pot fer durant les hores de dia, ja que la llum de Déu és l'única guia veritable. A les tres primeres terrasses del Purgatori es purifiquen aquells pecats causats per amor pervertit: amor envers el vici en lloc d'envers Déu. 
A la quarta terrassa s'hi purifiquen els pecats causats per amor insuficient.
A les tres darreres terrasses s'hi purifiquen els pecats dels que van estimar coses bones, però de manera inapropiada.
 El Paradís Terrenal, que és de fet el Jardí de l'Edèn que habitaren Adam i Eva, és el retorn a l'estat de la innocència en què vivia la humanitat abans del pecat original. Allí Dant hi troba Matelda, representació de la filosofia, que va ser l'objecte de l'amor de Dant després de la mort de Beatriu. Amb ella Dant contempla una processó simbòlica. Una de les participants a la processó és Beatriu, que Dant havia estimat en la seva joventut i la que havia encarregat a Virgili de guiar Dant en el seu viatge. Virgili, com a pagà, és un habitant permanent dels llimbs, al primer cercle de l'Infern, i no pot entrar al Paradís. Virgili s'esvaeix i Beatriu pren el paper de guia de Dant durant la visió del Paradís. Dant beu aigua del riu Lethe, que fa que l'ànima oblidi els pecats passats, i després del riu Eunoë, que renova les memòries de les bones obres. Amb l'ànima purificada, estan preparats per deixar el Mont Purgatori i dirigir-se al Paradís. El llibre del Purgatori acaba amb Dant mirant cap a les estrelles, anticipant la seva ascensió al paradís celestial. Estructura dels cants
Bibliografia A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Purgatori
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
