Puig de Ca de Míner
El Puig de Ca de Míner és una muntanya del terme de Pollença (Mallorca) d'uns 880 m d'altitud. Constitueix el cim més alt del terme de Pollença,[1] per davant el Puig Gros de Ternelles.[2] NomLa bibliografia l'anomena habitualment «puig de Ca de Míner»[1][2][3][4][5] o bé sota la forma abreujada «puig de Ca»,[6][7][8] totes dues sancionades de manera oficial en el NOTIB.[9] Solament de manera ocasional apareix amb l'article precedint el mot ca («puig del Ca de Míner»),[10] o bé dit directament «puig dels Cans», com fa l'Arxiduc Lluís Salvador en el que és la primera documentació del topònim, a final del segle xix.[11] Sembla que el nom de «Ca de Míner» prové d'una reinterpretació de «Camp de Míner»,[12] que en la pronúncia habitual mallorquina esdevé [ˈkandəˌminə], que solament divergeix en una sola n.[13] Existeix un altre cas semblant, el puig de Ca de Son Monjo, al terme de Campanet.[14] Localment i humorística també rep el malnom de «sa Cara de s'Índio», en referència al seu perfil vist de la banda de Campanet, semblant a un rostre humà mirant al cel.[15] DescripcióEs tracta d'una mola rocosa aplanada a la part superior i amb parets escarpades als vessants sud, oest i nord.[1][3] Està situat dins la possessió de Míner Gran, de titularitat pública,[3] i forma part del massís del Puig Tomir, del qual el separa el coll de Fartàritx (799 m), cosa que fa una prominència d'uns vuitanta metres.[6][7][8] Pel que fa a l'altitud, hi ha discrepàncies tant pel que fa al cim com pel que fa als metres. D'una banda, l'altiplà del puig té tres cims: un al nord-est, un a l'oest i un al sud-oest; mentre que tots els mapes indiquen el nom del puig al cim nord-oriental, també tots estan d'acord a indicar que el més elevat és el sud-occidental. Pel que fa a les xifres, els mapes atorguen al cim nord-oriental una altitud entre els 876 i els 878 metres; al sud-occidental, el més elevat, entre els 887 i els 884; i el més occidental, també el més baix, entre els 867 i els 864.[1][7][8][16] Solament l'atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca sembla considerar el més alt el principal[6] (però al volum 21 es decanta pel cim oriental).[2] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia