Premi Pin i Soler de narrativa Josep Pin i Soler. El Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler és un guardó literari creat amb el propòsit de retre homenatge a aquest escriptor tarragoní.
Té el seu origen en el premi de narrativa Pin i Soler, convocat el 1984 per Òmnium Cultural del Tarragonès, en el marc de la Nit literària dels Països Catalans, que va tenir lloc a Altafulla. En aquella ocasió, el premi s'atorgava a un relat i no en comportava la publicació.
El premi va ser reprès el 1991, en el marc del cartell dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona , convocat per Òmnium Cultural del Tarragonès i l'ajuntament de la ciutat. Des d'aquesta data fins al 2000, el premi estava obert a col·leccions de relats i novel·les i el publicava edicions El Mèdol. A partir de 2001, la convocatòria s'ha centrat en el gènere novel·lesc i l'han publicat, successivament, les editorials Proa, Columna, Angle i Edicions de 1984.[ 1] [ 2] [ 3] [ 4] [ 5]
El 2020 tenia una dotació de 21.000 euros.[ 5]
Guanyadors
1984: Carles Sigla i Casellas per Darrera voluntat. Editat amb el títol He perdut el meu piano , per El Llamp, Barcelona, 1988.
1991: Antoni Arca per Els catalans no dormim mai. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1992.
1992: Martí Boada i Juncà per Hivern al Montseny. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1993.
1993: Zoraida Burgos Matheu per L'obsessió de les dunes. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1994.
1994: Josep Valls i Grau per Granoturco. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1995.
1995: Jordi Cervera i Nogués per Dibuixos obscens. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1996.
1996: Adam Manyé i Sardà per Garites deshabitades. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1997.
1997: Desert.
1998: Jordi Tiñena i Amorós per Dies a la ciutat. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1999.
1999: Àngel-O Brunet i Las per Contra mendacium. El misteri dels còdexs màgics. Editat per El Mèdol, Tarragona, 2000.
2000: Joan Mestre Domènech per El mas de la Guineu. Editat per El Mèdol, Tarragona, 2001.
2001: Joan Agut per L'arbre de la memòria .
2002: Francesc Puigpelat per Roger de Flor, el lleó de Constantinoble .
2003: Desert.
2004: Desert.
2005: Antoni Pladevall i Arumí per Terres de lloguer [Enllaç no actiu ] Labutxaca , Barcelona, 2012.
2006: Jaume Benavente per Llums a la costa .
2007: Roc Casagran per Austràlia [ 6]
2008: Dolors Borau per Com una pedra .[ 7]
2009: Joan Giné Masdeu per Cavalls a la casa de les roses surant .[ 8] títol El genet nu , per Columna, Barcelona, 2010.
2010: Gerard Guix per Tot el que hauries de saber abans d'estimar-me [ 9]
2011-2012: Berta Noy per Llocs que no surten en els mapes [ 10] [ 11]
2013: Jordi de Manuel i Barrabín per La decisió de Manperel [ 12]
2014: Desert.
2015: Salvador Company per Sense fi [ 13]
2016: Carles Rebassa per Eren ells [ 14] [ 15]
2017: Xavier Aliaga per Les quatre vides de l'oncle Antoine [ 16]
2018: Marc Capdevila Clapera per L'observador de núvols [ 17]
2019: Jaume C. Pons Alorda per Ciutat de mal .[ 18]
2020: Albert Pijuan per Tsunami .[ 5]
2021: Marc Quintana Llevot per Els culpables. [ 19]
2022: Manel Castromil Pérez per Amor . Editat per Angle editorial.[ 20]
2023: Desert.
2024: Marta F. Soldado per Al bosc vermell, un cavall fuig. [ 21]
↑ «Història del Premi Pin i Soler ». grup62.cat. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 20 febrer 2015]. ↑ «Premis Literaris Ciutat de Tarragona ». Tarragona.cat. Arxivat de l'original el 2015-03-16. [Consulta: 20 febrer 2015]. ↑ «25 Pins i Solers ». Escriptors.cat, 22-10-2014. Arxivat de l'original el 2015-02-20. [Consulta: 20 febrer 2015]. ↑ «Aire nou per al Pin i Soler ». elpuntavui.cat, 22-10-2014. [Consulta: 20 febrer 2015]. ↑ 5,0 5,1 5,2 Rosich , carolina «Albert Pijuan guanya el 30è premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler amb 'Tsunami' ». CCMA , 23-12-2020 [Consulta: 25 desembre 2020].↑ «El sabadellenc Roc Casagran guanya els 21.000 euros del 18è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la ». ccma.cat, 18-11-2007. [Consulta: 20 febrer 2015]. ↑ «Dolors Borau guanya el premi Pin i Soler de novel·la a Tarragona ». ccma.cat, 30-11-2008. [Consulta: 20 febrer 2015]. ↑ «Joan Giné-Masdeu guanya el Pin i Soler amb una visió homèrica de la Batalla de l'Ebre ». Elpuntavui.cat, 29-11-2009. [Consulta: 20 febrer 2015]. ↑ «Gerard Guix guanya el 21è Premi Ciutat de Tarragona de Novel·la Pin i Soler ». ccma.cat, 28-11-2010. [Consulta: 20 febrer 2015]. ↑ «La barcelonina Berta Noy guanya el Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler ». ccma.cat, 22-04-2012. [Consulta: 20 febrer 2015]. ↑ «L'editora barcelonina Berta Noy guanya el premi Pin i Soler de novel·la ». Diari Ara , 21-04-2012. [Consulta: 20 febrer 2015]. ↑ Villalonga , Anna Maria «Jordi de Manuel i el futur: la justa transgressió ». Ítaca. Revista de Filologia , núm. 5, 2014, pàg. 19-46. ISSN : 2172-5500 [Consulta: 20 febrer 2015].↑ «Salvador Company guanya el Premi de novel·la Pin i Soler a Tarragona ». Laveupv.com, 03-12-2015. Arxivat de l'original el 22 de novembre 2015. [Consulta: novembre 2015]. ↑ 13. «Carles Rebassa s'endú el 26è premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de novel·la ». Vilaweb, 7 maig 2016. [Consulta: 11 maig 2016].
↑ «VEREDICTE 2015-2016 ». tarragona.cat . Ajuntament de Tarragona, 09-05-2016. [Consulta: 11 maig 2016]. ↑ Batet , Mònica. «Xavier Aliaga. La curiositat s'oposa a l'oblit », 13-05-2017. [Consulta: maig 2017].↑ Osona.com . «L'osonenc Marc Capdevila guanya el 28è premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de novel·la | Osona.com ». [Consulta: 2018-12-04T17:04:51Z].↑ Canosa , Francesc. «Jaume C. Pons Alorda guanya el premi Pin i Soler amb 'Ciutat de mal' », 05-05-2019. [Consulta: 6 maig 2019].↑ Duran , Aleix «Marc Quintana guanya el 31è Pin i Soler amb la novel·la 'Inquietuds d'un Moribund' ». Tarragona digital , 29-05-2021 [Consulta: 30 juny 2021].Arxivat 22 de juny 2021 a Wayback Machine .↑ «Manel Castromil guanya el 32è Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de Novel·la ». Diari Mes , 21-05-2022 [Consulta: 21 maig 2022]. ↑ cintaolivan . «Marta Soldado Fernández guanya el 34è Pin i Soler de novel·la ». [Consulta: 24 maig 2024].
