En matemàtiques, el postulat de Bertrand, anomenat també teorema de Tchebychev, afirma que si és un nombre natural superior o igual a 1, llavors sempre existeix pel capbaix un nombre primer tal que
Tot i que ha estat demostrat, per tant és un teorema, manté el nom original de postulat, és a dir conjectura.
Història
Aquesta afirmació va ser conjecturada per primera vegada el 1845 per Joseph Bertrand que la va verificar ell mateix per a tots els nombres de l'interval . La conjectura va ser completament demostrada el 1850 per Pafnuti Txebixov, que va utilitzar en la seva demostració la fórmula de Stirling.
Ramanujan va donar una demostració més senzilla i Paul Erdős el 1932 va publicar una prova molt senzilla en la qual va utilitzar els coeficients binomials i la funció , definida per:
on recorre els nombres primers inferiors o iguals a .
Teorema de Sylvester
El postulat de Bertrand va ser avançat en vista d'aplicacions al grup simètric (el grup de les permutacions). James Joseph Sylvester el va generalitzar amb la proposició següent: el producte de enters consecutius superiors a és divisible per un nombre primer més gran que .
Una conjectura similar, anomenada conjectura de Legendre, i encara no demostrada, afirma l'existència d'un nombre primer tal que . < (no + 1)2. Fa referència a la hipòtesi de Riemann.
Demostració
S'escriurà el conjunt dels nombres primers i es defineix:
Ara, ja es pot encarar la demostració del postulat de Bertrand.
Suposant que existeix un contraexemple: un entern ≥ 2 tal que no existeix cap nombre primer p amb n < p < 2n.
Cas on n < 2048
Si 2 ≤ n < 2048, llavors un dels nombres primers 3, 5, 7, 13, 23, 43, 83, 163, 317, 631, 1259 i 2503 (cadascun sent inferior del doble del seu predecessor), que s'anomenaran p, hauria de satisfer n < p < 2n. Ara bé es comprova que no és el cas. Per tant, n ≥ 2048.
Com que cada terme val o bé 0 (quan ) o bé 1 (quan ) i com que tots els termes amb són nuls, s'obté:
Per a es té où .
no té pas cap factor primer p tal que:
2n < p, ja que 2n és el factor més gran;
, per un desenvolupament trivial de l'afirmació original (hipòtesi que es vol contradir);
, ja que (ja que ) que dona .
Per tant, factor primer de no és pas més gran que .
posseeix com a màxim un factor de cada nombre primer . Com que , el producte de per a tots els altres nombres primers és com a màxim . Ja que és el producte de per tots els nombres primers p, s'obté: