Postulat

Per a altres significats, vegeu «Gladiador postulat».

Un postulat és una proposició fonamentada en una veritat que s'admet sense proves i que és necessària per a servir com a base per a deduccions ulteriors. En la metodologia antiga era contraposat a l'axioma, pel fet de no ésser evident ni universalment acceptat, i al teorema, pel fet de no ésser demostrable.[1] En la metodologia postulat i axioma s'utilitzen com a sinònims sense criteris d'evidència o de certesa, però es recolza entre d'altres en la comptabilitat amb altres posulats i el nombre de conseqüències que se'n poden deduir.[2]

Uns postulats destacats

En la filosofia moral d'Immanuel Kant, per exemple, la llibertat, la immortalitat de l'ànima i l'existència de Déu són els postulats damunt els quals ha construït la seva teoria ètica.[3]

En les matemàtiques, els postulats de Giuseppe Peano són entre d'altres: 0 és un nombre, el successor de qualsevol nombre és un nombre, dos nombres mai no tenen el mateix successor i 0 no és successor de cap nombre.[4]

Referències

1. «Postulat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. «postulat», Filoxarxa [Consulta 24 de febrer de 2014 (2014-02-24)]
3. «postulats de la raó pràctica», Filoxarxa, [Consulta 24 de febrer de 2014 (2014-02-24)]
4. «Peano, Giuseppe (1858-1932) », Filoxarxa, [Consulta 24 de febrer de 2014 (2014-02-24)]

Viccionari