Port de Mataró

Infotaula edifici Port de Mataró
Vista aèria del Port de Mataró
Dades
Tipus	Port marítim
Obertura	1991
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Mataró (Maresme)
Localització	Passeig del Callao, s/n
Banyat per	mar Mediterrània
41° 31′ 46″ N, 2° 26′ 42″ E
Activitat
Capacitat màxima	1.080 vaixells
Lloc web	portmataro.org

El Port de Mataró és un port esportiu inaugurat l'any 1991[1] a la ciutat de Mataró, capital del Maresme. Està gestionat per l'organisme públic Consorci Port Mataró i disposa d'un total de 1.080 amarratges per a embarcacions de fins a divuit metres d'eslora. Actualment està totalment dedicat a la navegació esportiva, encara que en els seus inicis comptava amb una dàrsena pesquera i una llotja de peix, ja desaparegudes.

És membre de l'Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET)[2] i des de 1998 està guardonat amb la bandera blava i el certificat EMAS en reconeixement de la gestió mediambiental.

Instal·lacions i serveis

Els amarratges compten amb tots els serveis habituals (aigua i electricitat) i el port disposa de grua amb capacitat per a dotze tones, pòrtic elevador de 120 tones, aparcament, base nàutica i un extens varador. També hi ha una benzinera amb servei automàtic oberta les 24 hores.

Al Port de Mataró també hi ha una marina exclusiva per a grans eslores, la Mataró Marina Barcelona. Es tracta d'una base nàutica dissenyada especialment per a iots i superiots amb accés privat i ús exclusiu per als seus clients.[3]

En els 7.000 m² de superfície que ocupa la zona comercial del port hi ha diverses botigues i tallers nàutics, entre els quals es troben centres de vela, rem, pesca i submarinisme. Compta, també, amb una oferta de bars, restaurants i locals d'oci nocturn. Està situat a poca distància del nucli urbà de la localitat, on es poden trobar tot tipus de comerços i serveis. L'any 2012 s'inaugurà l'Hotel Atenea Port, el primer quatre estrelles de la ciutat, amb un total de 95 habitacions i 10 apartaments, restaurant i centre d'spa.[4]

Història del port

El procés de desenvolupament del port a Mataró va ser llarg i infructuós. La ciutat, mancada d'una connexió marítima a l'alçada del seu desenvolupament industrial i econòmic, va assajar sense èxit des del segle xviii la construcció d'aquesta infraestructura estratègica, de la qual ja disposaven altres ciutats de tradició marinera properes com Barcelona o Arenys de Mar.

Malgrat tot, Mataró va mantenir fins a mitjan segle xix una activitat naviliera de primer ordre, essent un dels punts des d'on s'organitzaren més expedicions comercials d'ultramar fins a Amèrica i allotjant una de les drassanes on es construïen i matriculaven més naus de tot el litoral català.[5][6] La capital maresmenca arribaria a ser la segona població marítima de Catalunya en volum comercial i nombre de mariners matriculats, fet pel qual va ser declarada capital d'una província marítima entre 1750 i 1867, d'on prové la bandera de la ciutat.

A pesar d'aquests antecedents, emperò, Mataró no reeixí en el seu propòsit fins a les acaballes del segle xx, posant fi a una «frustració històrica» després de gairebé 300 anys.[7] El projecte arquitectònic definitiu fou dissenyat per Eduard Cot, Àngel Fàbregas i Joan Antoni Torner[8] i les instal·lacions portuàries es posaren en funcionament l'any 1991.

Cronologia[9][10][11]

• 1701: sol·licitud a Felip V del permís per a construir un moll o port, a més d'altres privilegis com l'obtenció del títol de ciutat, concedits pel monarca l'any següent.
• 1779: projecte de port realitzat per l'arquitecte mataroní Fèlix Puig, de dimensions superiors a les actuals.
• 1886: es va aixecar el plànol del fondejador de Mataró expressant la necessitat i conveniència de construir-hi un port de refugi.
• 1918: es va aprovar un nou projecte impulsat per Carles Padrós i s'autoritzà la subhasta de les obres. El cost total de l'obra pujava a 1.390.756,45 pessetes. La subhasta va ser declarada deserta per dues vegades i el projecte aparcat.
• 1950: es va aprovar un nou projecte d'Aurelio González Isla amb un cost de 12.503.205 ptes. Malgrat iniciar-se es va acabar abandonant després de col·locar el primer pilar.
• 1965: es va construir l'espigó a causa de l'alarmant retrocés de la platja, fet que va revifar les esperances de tenir port i va fer néixer el Club Nàutic de Mataró. Directius i socis de l'entitat van presentar un nou projecte el juliol de 1967 a la Jefatura de Costas.
• 1972: l'Ajuntament de Mataró, la Caixa d'Estalvis Laietana, el Club Nàutic de Mataró, la Confraria de Pescadors, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i les Drassanes Xufré van constituir una societat mixta pro-port amb el nom de Port de Mataró SA.
• 1980: el Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme va atorgar la concessió administrativa a l'empresa Port de Mataró SA.
• 1981: el Ple municipal va aprovar un projecte que situava el port entre els carrers Sant Joan i Sant Antoni. Per Resolució de la Generalitat de Catalunya, la concessió es va concedir per un termini de 30 anys.
• 1983: com a resposta a les protestes populars, es va portar el port més cap a ponent, entre el carrer Lepanto i les drassanes Xufré.
• 1988: el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, l'alcalde Manuel Mas i Josep Beltran van col·locar la primera pedra del port el 10 d'abril. Les obres començarien el 2 de maig.
• 1991: el 7 de juliol es van inaugurar les instal·lacions nàutiques.
• 1993: es va aprovar el projecte d'urbanització i es posà en funcionament la Zona Comercial.
• 1996: davant la impossibilitat de mantenir la gestió privada, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró varen crear l'organisme públic Consorci Port Mataró.

Imatges històriques del litoral mataroní

• 
  Vista panoràmica de la ciutat de Mataró des del mar (1668)
• 
  Desembarcament a Mataró de la reina Elisabet Cristina de Brunsvic, esposa de l'arxiduc Carles (1708)
• 
  Plànol dels fondejadors i platja de la ciutat de Mataró (1813)
• 
  Plànol del fondejador de Mataró (1886)

Entitats i vida associativa

El llaüt Sant Ramon

El Club Vela Mataró, el local social del qual està situat a la part alta del port, organitza diferents cursos i regates. Disposa d'una rampa i una zona de varada d'embarcacions de vela lleugera just al costat de la bocana.

Altres entitats allotjades a les instal·lacions portuàries són l'Escola de Vela Mataró, el Club de Rem Mataró i la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques (SPAS).

El Port de Mataró és el port base de l'embarcació Sant Ramon, un llaüt de 1904 gestionat per l'associació Bricbarca–Centre d'Estudis Nàutics de Vilassar de Mar.[12]

Accés marítim

La bocana del port té una amplada de vuitanta metres i un calat de set. Des del mar, resulta fàcil d'identificar gràcies als alts edificis del centre la ciutat. També pot utilitzar-se com a referència el castell de Burriac, situat al cim d'un característic muntanya de forma cònica. El litoral no presenta cap impediment per a la navegació.

El far de Mataró funciona amb una fase de 4 centelleigs verds en un espai de 16 segons, visible fins a 5 milles de distància: Fl(4)G.16s15m5M.

El servei de Marineria es comunica a través del Canal 9 del VHF i funciona les 24 hores.[13] A través d'un conveni amb la Creu Roja de Mataró, s'ofereix un servei de remolc i assistència a embarcacions avariades.

Accés terrestre

• En cotxe: per l'autopista C-32 o la carretera N-II.
• En transport públic: amb tren de Rodalies fins a Mataró. L'estació es troba davant per davant del port.

Galeria d'imatges

• 
  Panoràmica del port
• 
  Imatge del port
• 
  Imatge del port
• 
  Imatge del port
• 
  Visió nocturna de l'espigó

Referències

1. «Port de Mataró». Agència Catalana de Turisme. [Consulta: 20 març 2020].
2. «Port de Mataró». Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics. Arxivat de l'original el 9 d’octubre 2020. [Consulta: 20 març 2020].
3. «Mataro Marina Barcelona». Varador 2000. [Consulta: 20 març 2020].
4. «El nou hotel del Port, a punt d'obrir amb un 70% d'ocupació». Capgròs, 30-03-2012.
5. GIMÉNEZ I BLASCO, Joan. La província marítima de Mataró. Economia i conflictes socials (1750-1870). Mataró: Fundació Iluro, 2013, p. 28-30 (Premi Iluro, 2012). ISBN 978-84-937992-2-9. 
6. LLOVET, Joaquim. La matrícula de mar i la província de marina de Mataró al segle XVIII. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana / Rafael Dalmau, 1980, p. 195 (Premi Iluro, 1979). ISBN 84-232-0165-1. 
7. MAS I ESTELA, Manuel «El impacto del puerto de Mataró». La Vanguardia, 13-07-1991, pàg. 50.
8. CATÀ, Joan i MANENT, Ramon. Mataró siglo XXI: las nuevas perspectivas (en castellà). Barcelona: Lunwerg Editores, 2001, p. 90. ISBN 84-7782-813-X. 
9. Departament de política Territorial i Obres Públiques. Pla estratègic i director del Consorci Port Mataró. Resum executiu.. Generalitat de Catalunya, Juny 2008, p. 4-5 [Consulta: 20 març 2020].  Arxivat 2020-03-20 a Wayback Machine.
10. «Història. De 1702 fins a l'actualitat». Port de Mataró. Arxivat de l'original el 22 de març 2020. [Consulta: 22 març 2020].
11. «Mataró es llança “a la mar”». El Tot Mataró i Maresme, 07-09-2012.
12. «El Sant Ramon». Bricbarca—Centre d'Estudis Nàutics de Vilassar de Mar. [Consulta: 20 març 2020].
13. «Arribar en vaixell». Port de Mataró. Arxivat de l'original el 2020-03-20. [Consulta: 20 març 2020].