Ponç II de Cabrera
Ponç II de Cabrera (1098 -1145), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana. Ostentava els títols de vescomte de Cabrera (1132-1145), Girona (1132-1145) i, com a Ponç I, el de vescomte d'Àger (1131-1145). Orígens familiarsFill de Guerau II de Cabrera[1] i d'Estefania Mala signada dita també Gelvira.
Núpcies i descendentsEs casà amb Sança, dama probablement castellana. Junt amb ella van concebre els següents fills:
Fets destacatsVa acompanyar Berenguera de Barcelona, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a Castella (1128) a la seva boda amb el rei Alfons VII de Castella.[1] Aquest el nomenà alferes i li cedí territoris jurisdiccionals, com el castell d'Alboer.[1] Val a dir que en aquells temps hi havia dos Ponç a la cort d'Alfons VII: Ponç II vescomte de Cabrera, i Ponce Cabrera, cosí de l'anterior i fill de Ponç de Cabrera. Ponce de Cabrera era majordom d'Alfons VII i va participar en el setge de Baeza i en la conquesta d'Almeria.[1] Quan va tornar a Catalunya, s'apropià per la força l'alou de Vilamajor, després d'unes aspres disputes amb l'abat d'Àger. Va morir el 1145, segons alguns cronistes sense descendència, fet que faria suposar que Guerau III no seria el seu fill sinó el seu germà.[1] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia