Platycapnos spicata

Platycapnos spicata

Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Ranunculales
Família	Papaveraceae
Gènere	Platycapnos
Espècie	Platycapnos spicata (L.) Bernh.
Nomenclatura
Sinònims	Fumaria spicata L. Fumaria tenuifolia L. Platycapnos echeandiae Pau Platycapnos spicatus subsp. echeandiae (Pau) Heywood

Platycapnos spicata és una espècie que pertany a la família de les papaveràcies.

Etimologia

• Platycapnos: mot llatí compost per πλατύς (platýs, aplanat, estés) i καπνός (capnos, fum, fumària). Degut a la seua semblança amb el gènere Fumaria i la forma aplanada de les seues llavors.[1]
• spicata: mot llatí que significa espiga.[1]

Noms vernacles

platicapne, fumària (C), fumaterra (CN), fumisterre, gallarets (C), herba dels innocents (CN) i pixallits (CN).[2]

Descripció

Teròfit glauc, glabre i uni o multicaule. Les seues tiges fan fins a 45 cm i estan ramificades. Les fulles són pinnatisectes, amb segments terminals de fins a 6 mm, divaricats o més o menys paral·lels, linears, mentre que les inferiors de fins a 15 x 3 cm, llargament peciolades i les superiors de fins a 5 cm i sèssils. La inflorescència és un raïm de 1-2,5 cm, són oblongoideus, terminals o oposats a les fulles, llargament pedunculats, molt densos, amb 20-80 flors. Les bràctees de 1-1,5 mm, són lanceolades, una mica més llargues que el pedicel. Les flors mesuren 4,8-7 mm, amb part superior porpra, rares vegades verdosa, seguida normalment d'una taca groga, i la resta és blanquinosa. Després de l'antesi queden pèndules. Els sèpals fan 1,5-2 mm, i són lanceolats. El pètal superior té un esperó curt d'una 1/8-1/10 part de la llargària de la flor, amb dos lòbuls laterals ben marcats en el 1/3 superior. El fruit és un aqueni de 2,5-3,5 x 1,8-2 mm, és el·líptic o obovat-el·líptic, amb la part basal estreta, comprimit, amb marge engrossit i cares tuberculat-rugós. Floreix de març a juny. El seu nombre cromosòmic és 2n = 32.[3][4][5]

Hàbitat i distribució

Habita en conreus, terres cultivades, sòls alterats, garroferars, oliverars i vores de camins en terrenys de secà, generalment sobre sòls rics en bases.[4][6]

Es pot trobar al sud-oest d'Europa, nord d'Àfrica i la Macaronèsia. A les Illes Balears només es presenta a Eivissa i dispersa per tota península Ibèrica (excepte el sector nord-occidental), inclosos els Països Catalans. Des del nivell del mar fins als 1000 m d'altitud.[6][4]

Usos

Conté principis actius, alcaloides, sals minerals, mucílags i vitamines. Tradicionalment s'ha emprat com a depurativa, diürètica i hipotensora. No obstant això, pels alcaloides que conté no s'aconsella el seu consum, ja que poden provocar, a més d'addicció, efectes desagradables en l'organisme.[1]

Galeria

• 
• 
• 
• 
• 

Referències

1. «Flora y fauna de Malpica de Tajo» (en castellà). [Consulta: 14 abril 2020].
2. «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana». Termcat. [Consulta: 14 abril 2020].
3. Penas, A.; Diez J. Llamas F., Rodríguez M.. Plantas Silvestres de Castilla y León. Valladolid:Ámbito, 1991. ISBN 84-86770-40-8. 
4. MORALES VALVERDE, Ramón. Santiago Castroviejo. Flora ibérica : plantas vasculares. Vol. XII de la Península Ibérica e Islas Baleares (en castellà). II. Madrid: Real Jardín Botánico, C.S.I.C, 2010, p. 827. ISBN 978-84-00-09041-8. 
5. «Platycapnos spicata (L.) Bernh. subsp. spicata». Flora Catalana. Arxivat de l'original el 2020-01-08. [Consulta: 12 abril 2020].
6. «Platycapnos spicata (L.) Bernh.». Menuda Natura, 01-03-2011. [Consulta: 12 abril 2020].

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)