|
Platycapnos saxicola
Platycapnos saxicola és una espècie de planta de la família de les papaveràcies.[1] És un endemisme del Sistema Bètic i Nord del Marroc. Etimologia
DescripcióÉs un hemicriptòfit perenne[3] de fins a 25 cm d'alçada, de tiges ascendents i carnoses, fràgils i glauques i absents de fulles a la seva part superior. Les fulles són doblement pinnatisectes amb els últims segments filiformes.[4] Flors zigomorfes, rosades, sense marge groc, agrupades en raïms més aviat globosos. Els sèpals són petaloides i presenta 4 pètals, el superior amb una dent basal prominent. Té dos estams amb tres anteres cada un. L'estigma sense papil·les i un apèndix apical bífid. El fruit és una càpsula aplanada, monoesperma, amb la cara lateral membranosa i marge gruixut. Les llavors també són aplanades, de color marró fosc i estries concèntriques. Floreix de juny a agost. El seu nombre cromosòmic és 2n = 28.[5][6] Els espècimens del gènere Platycapnos produeixen alcaloides aromàtics de la família de les isoquinolines, fet que el provoca que siguin lleugerament tòxics. En especial Platycapnos saxicola és ric en sinoacutina i glaucina mentre que les altres espècies (P. tenuiloba i P. spicata) produeixen en més abundància aporfina i nantenina. El contingut d'alcaloides de la planta és d'entre 1,9 i 3% del seu pes total en sec.[7] Es diferencia de les altres espècies de Platycapnos per ser una planta perenne, tenir tiges florals no folioses a la part superior i no presentar un apèndix en l'àpex de l'estigma.[5] Hàbitat i distribucióLa seva distribució és bèticomagrebí. A la Península es troba a diferents serres del Sistema Bètic de les províncies de Jaén, Granada i Almeria,[3] també s'hi fa a l'Atles mitjà (el Marroc). Creix en gleres, tarteres més o menys mòbils i peus de penya-segats de naturalesa calcària de l'estatge oromediterrani (equivalent a l'estatge subalpí) per sobre dels 2.000 metres.[5] En aquests indrets forma una comunitat pròpia de llocs pedregosos (Platycapno saxicolae-Iberidion lagascanae) juntament amb altres espècies glareícoles com Silene boryi, Silene vulgaris subsp. commutata i Senecio quinquerediatus.[3] Segons criteris de la UICN és una espècie vulnerable, degut a la seva reduïda àrea de distribució, inferior a 250 km².[8] Referències
|
||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
Portal di Ensiklopedia Dunia
