Planeta hiceànicUn planeta hiceànic − dels mots hidrogen i oceà − és un tipus hipotètic de planeta habitable descrit com un planeta oceànic calent, amb una atmosfera rica en hidrogen possiblement capaç de mantenir vida.[1][2][3] Segons alguns investigadors, basant-se en densitats panetàries, els planetes hiceànics poden incloure tant superterres rocoses com minineptuns (com K2-18b i TOI-1231 b), i, com a resultat, s'espera obtenir un nombre més gran d'exoplanetes possiblement habitables o amb formes de vida originals.[1][3][2] Els planetes hiceànics poden ser "significativament més grans respecte d'estimacions anteriors per planetes habitables, amb radis tan grans com 2.6 R🜨 (2.3 R🜨) per una massa de 10 M🜨 (5 M🜨)".[2] També les zones d'habitabilitat d'aquests planetes poden ser "significativament més amples que la zona d'habitabilitat d'un planeta terrestre". La temperatura d'equilibri planetària relacionada pot arribar fins als 500 K (227 °C; 440 °F) aproximadament "per nanes marró tardanes".[2] A més, els planetes amb rotació síncrona podrien ser mons "hiceànics foscos" (condicions habitables només en el seu costat fosc permanent) o mons "hiceànics freds" (per raó de tenir una irradiació insignificant).[2] Els planetes hiceànics seran estudiats aviat cercant biosignatures mitjançant telescopis terrestres així com telescopis espacials, com el Telescopi espacial James Webb (JWST), el llançament del qual es va produir el 25 de desembre de 2021.[2] HistòriaLa idea d'un planeta hiceànic va presentar-se l'agost del 2021 per astrònoms de l'Institut d'Astronomia, Universitat de Cambridge, basant-se en els estudis sobre atmosferes i densitats planetàries, i propietats relacionades (masses, radis i temperatures), incloent-hi el potencial d'habitabilitat, així com zones habitables respecte llurs estels hostes, i la possibilitat de detectar biosignatures en aquests mons.[2] Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia