Pla de pensionsUn pla de pensions és un producte d'estalvi a llarg termini que té un caràcter finalista, és a dir, està dissenyat per a cobrir determinades contingències, principalment la jubilació.[1] Es constitueix de forma voluntària, i la seva finalitat és proporcionar als partícips prestacions econòmiques en cas de jubilació, viduïtat, supervivència, orfandat, incapacitat permanent, dependència, malaltia greu, atur de llarga durada i defunció. Aquestes prestacions depenen del capital aportat i dels rendiments obtinguts pel fons de pensions en el que s'integra el pla de pensions. Les prestacions dels plans tenen caràcter privat i són complementàries (mai substitutives) de les pensions públiques. ElementsEls elements personals dels plans de pensions són:[1]
Els fons de pensions són patrimonis, sense personalitat jurídica, creats per a donar cumpliment als plans de pensions que s'hi integren. Estan constituïts per les aportacions dels partícips dels plans integrats en el fons més els rendiments obtinguts en les seves inversions.[1]Comptaran amb unes entitats promotores, que seran les que instin i participin en la constitució del Fons. Modalitats de plans i fons de pensionsSegons els seus subjectes constituentsEls plans de pensions es poden classificar en funció de qui siguin els seus promotors i partícips.
Segons les seves obligacionsEls plans de pensions presenten les següents modalitats en funció de les seves obligacions:[2]
Els plans dels sistemes d'ocupació i del sistema associat poden ser qualsevol de les modalitats anteriors. Tot i així, hi ha algunes excepcions, com la dels plans d'ocupació de promoció conjunta que, excepte en alguns casos, han de ser d'aportació definida per a la contingència de jubilació. Els plans del sistema individual poden ser únicament de la modalitat d'aportació definida. Segons els seus processos d'inversióSegons els seus processos d'inversió, els fons de pensions es classifiquen en:[2]
CategoriesEl criteri de classificació dels plans de pensions vindrà determinat per la vocació inversora del fons on s'integri el pla. En funció de la seva vocació inversora, els fons de pensions es classifiquen en les següents categories:[1] Renda fixa a curt terminiNo inclou actius de renda variable, ni derivats amb subjacents diferents de la renda fixa. La duració mitjana de la cartera serà inferior o igual a dos anys. Renda fixa a llarg terminiNo inclou actius de renda variable, ni derivats amb subjacents diferents de la renda fixa. La duració mitjana de la cartera serà superior a dos anys. Renda fixa mixtaMenys del 30% de la cartera en actius de renda variable. Renda variable mixtaEntre un 30% i un 75% de la cartera en actius de renda variable. Renda variableMés del 75% de la cartera en actius de renda variable. GarantitsTenen una garantia externa d'un rendiment determinat, atorgada per un tercer. Referències
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia