Pitești

Pitești

Tipus	municipi de Romania, capital de județ a Romania i gran ciutat
Localització
44° 52′ N, 24° 53′ E
Estat	Romania
Județ	Província d'Argeș
Capital de	Província d'Argeș
Capital	Pitești ^(en)
Conté la subdivisió	Pitești ^(en)
Població humana
Població	141.275 (2021) (1.271,26 hab./km²)
Geografia
Superfície	111,13 km²
Banyat per	Riu Argeș
Altitud	289 m
Organització política
• Mayor of Pitești ^(en)	Cristian Gentea ^(en) (2020–)
Identificador descriptiu
Codi postal	110001–110442
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard UTC+03:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Kragujevac Muntinlupa Tynaarlo Mohiliv-Podilski Beit Jala Bydgoszcz Borlänge Municipality ^(en) Sumqayit Caserta Springfield Chisinau (2007–)
Lloc web	primariapitesti.ro

Ajuntament de Pitești

Pitești és una ciutat de Romania, capital de la província d'Argeș. Situada al riu Argeș, és un important centre comercial i industrial i alberga dues universitats. Està comunicada amb Bucarest mitjançant l'autopista A1 i és un destacat nus ferroviari. Compta amb la refineria de petroli Arpechim i és un nucli de la indústria automobilística; hi té la seu la companyia Dacia.

Història

Les primeres traces d’assentaments humans en aquesta zona es relacionen amb el paleolític.[1] Aquí s'han descobert monedes encunyades pels dacis durant el segle iii aC, que copien el disseny del Dracma Tràcia emès per Lisímac de Tràcia.[2] Un petit castrum romà es va construir en algun moment del segle iii a la rodalia de l'actual Pitești (part d'un sistema de protecció per a la Dàcia i la Mèsia romana).[3] Durant l'era de les migracions, la zona de Pitești va ser, segons l'historiador Constantin C. Giurescu, el lloc del comerç entre els vlaques i els eslaus, que, al seu parer, va ser l'origen de Târgul din Deal ("El mercat del turó"), una localitat independent.[4]

El primer esment registrat de Pitești va ser el 20 de maig de 1386, quan el príncep valac Mircea I va concedir un molí a la zona al monestir de Cozia.[1][5] Pitești va ser posteriorment una de les residències temporals dels prínceps valacs.[1] A causa del seu posicionament a la cruïlla de les principals rutes europees (i la seva proximitat als mercats saxons a Hermannstadt, Transsilvània), la ciutat es va desenvolupar originalment com un important centre comercial.[6] A finals del segle xiv, va esdevenir la llar d'una considerable comunitat armenia.[7]

Segona Guerra Mundial i comunisme

Pitești va ser afectat de diverses maneres per la Segona Guerra Mundial i els seus successius règims. Després que la Guàrdia de Ferro proclamés un Estat Nacional Legionari feixista a finals de 1940, un bust de bronze de l'ex primer ministre Armand Călinescu (a qui la Guàrdia havia assassinat el setembre de 1939) va ser encadenat i arrossegat pels carrers de la ciutat.[8] El desembre de 1943, sota la dictadura del Conducător Ion Antonescu (originari de Pitești), va veure el capítol final d'una cadena de deportacions de gitanos a Transnistria (vegeu Holocaust a Romania).[9] La ciutat va ser esporàdicament bombardejada pels aliats: el 4 de juliol de 1944 va ser atacada per una secció de la Quinzena Força Aèria dels Estats Units (vegeu Bombardeig de Romania a la Segona Guerra Mundial).[10]

Referències

1. "Istoria Orașului" Arxivat 2013-01-13 at Archive.is, at Muzee din regiunile României Arxivat October 19, 2008, a Wayback Machine.; retrieved July 17, 2007
2. Giurescu, p.33
3. Dragoș Măndescu, Castrul roman de la Albota - un monument ignorat la marginea Piteștilor, at the Pitești Cultural Center; retrieved July 17, 2007
4. Giurescu, p.47
5. Gerard Călin, Reședința domnească temporară de la Pitești, at the Pitești Cultural Center; retrieved July 17, 2007
6. Andrei Oțetea, The History of the Romanian People, Editura Științifică, Bucharest, 1970, p.446
7. "Armeni - Scurt istoric", at Divers Arxivat 2018-04-21 a Wayback Machine.; retrieved July 17, 2007
8. Nicolae Ciobanu, "Armand Călinescu: Jertfă pentru liniștea și independența țării. «Omul de oțel» împotriva Gărzii de Fier", in Dosarele Istoriei, 6/IV (1999), p.60
9. Dennis Deletant, Hitler's Forgotten Ally: Ion Antonescu and His Regime, Romania, 1940-1944, Palgrave Macmillan, London, 2006, p.191. ISBN 1-4039-9341-6
10. Charles E. Francis, Adolph Caso, The Tuskegee Airmen: The Men Who Changed a Nation, Branden Books, Wellesley, 1997, p.149. ISBN 0-8283-2029-2

Bibliografia

• Monografia geografică a Republicii Populare Romîne, Vol. I: "Geografia fizică", Editura Academiei RPR, Bucharest, 1960
• Adrian Cioroianu, Pe umerii lui Marx. O introducere în istoria comunismului românesc, Editura Curtea Veche, Bucharest, 2005. ISBN 973-669-175-6
• Constantin C. Giurescu, Istoria Bucureștilor. Din cele mai vechi timpuri pînă în zilele noastre, Editura Pentru Literatură, Bucharest, 1966. OCLC 1279610

Vegeu també

• FC Argeș Pitești, el club de futbol de la ciutat.

Enllaços externs

• Pàgina de l'Ajuntament de Pitești (romanès)