Pinus strobus

Pinus strobus

Dades
Font de	eastern white pine ^(en)
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	42417
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Classe	Pinopsida
Ordre	Pinales
Família	Pinaceae
Gènere	Pinus
Espècie	Pinus strobus L., 1753

El pi blanc americà, pi strobus i pi de Weymouth[1] (Pinus strobus)[2] és una espècie de conífera de la família Pinaceae nadiua de l'est de l'Amèrica del Nord. Es troba des de l'illa de Terranova, passant per la regió dels Grans Llacs a Manitoba i Minnesota, i pel sud per la conca del Mississipi i els Apalatxes a Geòrgia i l'estat de Mississipi.[3][4]

Pels amerindis iroquesos és l'Arbre de la Pau [5] per George Weymouth que el va portar a Anglaterra el 1620.

Descripció

P. strobus fulles

Com en tots els membres del subgènere Strobus, les fulles són en grups de 5 (rarament 3 o 4).

P. strobus,pinya

La seva pinya és prima de 8 a 16 cm de llargada. Els pinyons fan de 4 a 5 mm de llargada i tenen una ala prima.

Poden viure 200 a 250 anys, alguns arriben als 400 o més.

Aquesta espècie de pi és la més alta de l'est de l'Amèrica del Nord, pot arribar als 70 m d'alt.[6] Però actualment els més alts fan entre 50 a 58 metres.[7]

Usos

• Pals, molt importants en l'època dels vaixells de fusta
• Fusta, actualment es cultiven en plantacions forestals. l'any 1620 el Capità George Weymouth els importà a Anglaterra i en va fer plantacions que fracassaren per les malalties de fongs.
• Medicinal, les seves fulles tenen cinc vegades més vitamina C que la llimona i se'n pot fer una bona infusió. El seu càmbium és comestible i és una font de resveratrol.

Referències

1. ^[enllaç sense format] https://questionspuntualsdellengua.blogspot.com/2016/10/el-termcat-i-la-llengua-dus-real.html?m=1
2. «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 31 maig 2023].
3. Carey, Jennifer H. 1993. Pinus strobus. In: Fire Effects Information System, [Online]. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Rocky Mountain Research Station, Fire Sciences Laboratory (Producer). 2013, agost 12 consultat el 12 agost 2013
4. USDA: Native distribution map for Pinus strobus, consultat el 1.13.2013
5. Moore, Gerry; Kershner, Bruce; Craig Tufts; Daniel Mathews; Gil Nelson; Spellenberg, Richard; Thieret, John W.; Terry Purinton; Block, Andrew. National Wildlife Federation Field Guide to Trees of North America. Nova York: Sterling, 2008, p. 77. ISBN 1-4027-3875-7. 
6. Beck, D.E. «Height-Growth Patterns and Site Index of White Pine in the Southern Appalachians». Forest Science, 17, 2, 1971, pàg. 252–260.
7. NTS—Native Tree Society

• Conifer Specialist Group (1998). Pinus strobus. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 maig 2006 (en anglès).
• Pinetum.org: Cone photo from Arboretum de Villardebelle
• Eastern Native Tree Society - Boogerman Pine photo gallery^[Enllaç no actiu]
• The Monday Garden: The Eastern White Pine Arxivat 2005-02-20 a Wayback Machine.

Enllaços externs

• EFLORAS—Flora of North America: Pinus strobus treatment
• EFLORAS: P. strobus Distribution map
• Gymnosperm Database: Pinus strobus
• Pinus strobus — U.C. Photo gallery