Pietro d'Abano

Pietro d'Abano

Biografia
Naixement	c. 1250 Abano Terme (Itàlia)
Mort	1316 (65/66 anys) Roma
Causa de mort	suïcidi
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	filòsof, astròleg, catedràtic, metge, astrònom
Ocupador	Universitat de Pàdua
Moviment	Escola de Pàdua
Alumnes	Gentile da Foligno
Obra
Obres destacables (1315) Expositio problematum Aristotelis

Conciliator differentiarum philosophorum et precipue medicorum

Pietro d'Abano (Abano Terme, c. 1250 - Roma, 1316) o Petrus de Apono, o Aponensis,[1] va ser un metge, astròleg, professor i filòsof italià que va impartir càtedres a Pàdua.[2] Va néixer a la localitat italiana de la qual pren el seu nom, ara Abano Terme. Va guanyar fama escrivint Conciliator Differentiarum, quae inter Philosophos et Medicos Versantur. Finalment va ser acusat d'heretgia i ateisme, i va arribar abans de la Inquisició. Va morir a la presó el 1315 (algunes fonts diuen que el 1316[3]) abans del final del seu judici.[4]

Biografia

Va viure a Grècia durant un període de temps[1] abans de traslladar-se i començar els seus estudis durant molt de temps a Constantinoble (entre 1270 i 1290). Cap a l'any 1300 es va traslladar a París, on va ser ascendit als graus de doctor en filosofia i medicina, en la pràctica dels quals va tenir molt d'èxit, però els seus honoraris eren notablement elevats. A París va ser conegut com "el Gran Llombard". Després es va establir a Pàdua, on va adquirir gran reputació com a metge.[5] A Pàdua es va fer amic d'un estudiós més gran Paolo Tosetti.[6] També se li va atribuir un astròleg,[7] se li va encarregar de practicar la màgia: les acusacions particulars són que va portar a la seva bossa, amb l'ajuda del diable, tots els diners que va pagar, i que posseïa la pedra filosofal.[8]

La seva famosa obra Conciliator differentiarum, quæ inter philosophos et mèdics versantur, va ser un intent d'unificar la medicina àrab amb la filosofia especulativa grega, gaudint de gran influència fins ben entrat el segle xvi. El seu lideratge va marcar l'auge de la Universitat de Pàdua com el principal nucli de l'estudi mèdic de la regió. Es va encarregar d'introduir a Occident les idees del filòsof andalusí Averroes.

Va ser jutjat dues vegades per la Inquisició sobre acusacions de heretgia i nigromància.[9] Se'l va absoldre en el primer judici, però se'l va declarar culpable en el segon després de la seva mort, a la presó. Els seus inquisidors, no obstant això, mai van poder trobar les seves restes, per cremar-les i espargir les seves cendres, ja que els seus lleials amics li van donar justa sepultura secreta.

Referències

1. «Abano, Pietro D'». A: Bernard Johnston. Collier's Encyclopedia. I A to Ameland. First. New York, NY: P.F. Collier, 1997, p. 6–7. 
2. Kibre, Pearl & Siraisi, Nancy G. (1978) Science in The Middle Ages, ed. David Lindberg, Chicago, IL: University of Chicago Press. pàg. 135.
3. Francis Barrett. The magus: being a complete system of occult philosophy. New York: S. Weiser, 2000. ISBN 0-87728-942-5. 
4. «The eminent Italian scholar Pietro d'Abano (1250-1315) and his contribution in anatomy». Ital J Anat Embryol, vol. 116, 1, 2011, pàg. 52–5. PMID: 21898974.
5. «The Magus, Book II: Biographia Antiqua: Petrus de Abano». [Consulta: 2 gener 2025].
6. Dizionario biografico universale, volum 5, de Felice Scifoni, editor Davide Passagli, Florència. (1849); pàgina 380.
7. Se li va atribuir un text important, Astrolabium planum in tabulis ascendens.
8. Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
9. Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.

Bibliografia

• Premuda, Loris. "Abano, Pietro D'." en Dictionary of Scientific Biography. (1970). New York: Charles Scribner's Sons. Vol. 1: pàg. 4-5