Pierre Paris (Rodez, França, 15 de gener de 1859 - Madrid, 20 d'octubre de 1931) va ser un arqueòleg, historiador i escriptorfrancès, membre de l'Institut de França. Va dirigir a Madrid l'Escola d'Alts Estudis Hispànics i Arqueològics –delegació de la seu central de la Universitat de Bordeus– i la Casa de Velázquez,[1][2] així com, amb Henri Merimée i Alfred Morel-Fatio, el Bulletin Hispanique des de 1899, any de la seva fundació. El seu nom està unit sobretot a l'arqueologia ibèrica, perquè va escriure fonamentalment estudis sobre l'art i l'arqueologia d'Espanya, com els Promènades archéologiques a Espagne (1910).
Biografia
Va néixer a Rodez el 1859, va cursar estudis a l'Escola Normal Superior, on va arribar a exercir com a catedràtic de Lletres. Entre 1882 i 1885 va ser membre de l'Escola Francesa d'Atenes. El seu interès pel món ibèric va començar el 1887, quan va accedir a la càtedra d'Arqueologia i Història de l'Art de la Facultat de Lletres de Bordeus. Després d'un inicial enfocament cap al món grec, sengles viatges a Espanya en aquell any, i el 1895, li van inclinar a canviar la seva orientació científica.
La seva activitat com a arqueòleg a Espanya la va iniciar en el sud-est i est, realitzant excavacions a Meca, El Amarejo, Oriola, Rojales, Elx i Sagunt.[3]Amb posterioritat va realitzar excavacions a Ursina (1903), Almedinilla (1904), Bolonya (1917-1921) y Setefilla (1926-27). Recentment ha estat descobert i publicat un interessant àlbum inèdit de fotografies de les seves excavacions amb Arthur Engel a Osuna.[4][5] El 1897 es va avançar i va aconseguir adquirir per a França l'acabada d'aparèixer i després tan cèlebre Dama d'Elx.
Pierre Paris al seu despaix a la Cassa Velàzquez de Madrid. (Circa 1920)
Després de la gran activitat desenvolupada com a arqueòleg durant els primers anys del segle xx, va passar a ser un gran professor. Així va contribuir a la creació del Bulletin Hispanique de la Universitat de Bordeus; també va participar en la fundació de l'Escola d'Alts Estudis Hispànics de l'Institut Francès de Madrid (1909) i de la Casa de Velázquez (1928), de la que va ser el seu primer director.[1] Va ser pioner en intentar abastar totes les activitats creadores i productives dels ibers, des de l'art a la seva indústria, de forma especial amb la seva obra Essai sur l'art, el l'industrie de l'Espagne primitive (1903-1904).[6]
Va morir prematurament a l'octubre de 1931 a Madrid, en la pròpia Casa de Velázquez, d'una greu i inesperada infecció pulmonar, al retorn d'un viatge a França, i les seves restes reposen al cementiri de L'Almudena de la pròpia ciutat.[7]
Principals publicacions
La Sculpture antique. Paris : Maison Quantin, 1888.
Élatée, la ville, le temple d'Athéna Cranaia. Paris : E. Thorin, 1891.
Polyclète. Paris : Librairie de l'art, 1895.
Essai sur l'art et l'industrie de l'Espagne primitive. Paris : E. Leroux, 1903-1904, vol. 1 ; vol. 2.
Une forteresse ibérique à Osuna. amb d' Arthur Engel. Extrait des Nouvelles Archives des missions scientifiques et littéraires, 13. Paris : Imprimerie nationale. 1906.
Lexique des antiquités grecques. amb. de Gabriel Roques. Paris : A. Fontemoing, 1909.
Promenades archéologiques en Espagne. Paris : E. Leroux, 1910-1921.
Fouilles de Belo (Bolonia, province de Cadix) (1917-1921). I. La Ville et ses dépendances. amb de George Edward Bonsor, Alfred Laumonier, Robert Ricard et Cayetano de Mergelina. Bordeaux : Feret et fils (« Bibliothèque de l'École des hautes études hispaniques »), 1923.
Fouilles de Belo (Bolonia, province de Cadix) (1917-1921). II. La Nécropole amb de George Edward Bonsor, Alfred Laumonier, Robert Ricard et Cayetano de Mergelina. Bordeaux : Feret et fils (« Bibliothèque de l'École des hautes études hispaniques »), 1926.
Fouilles dans la région d'Alcañiz (province de Teruel). I. Le Cabezo del Cuervo. II. Le Taratrato amb de Vicente Bardavíu. Bordeaux-Paris : E. de Boccard, H. Champion (« Bibliothèque de l'École des hautes études hispaniques »), 1926.
Goya. Paris : Plon (« Les Maîtres de l'art »), 1928.
La Peinture espagnole depuis les origines jusqu'au début du XIXe siècle. Paris, Bruxelles : Ed. G. van Oest, 1928.
Le Musée archéologique national de Madrid. Paris : Éditions d'art et d'histoire, 1936.
L'Espagne de 1895 et 1897, journal de voyage. Bordeaux : Centre Pierre Paris, 5. Paris : De Boccard, 1979.
Articles
« Buste espagnol de style gréco-asiatique trouvé à Elche (musée du Louvre) ». Monuments et Mémoires de la Fondation Piot, 1897, IV, 2, p. 137-168.
« Petit Taureau ibérique en bronze du musée provincial de Barcelone ». Bulletin hispanique, 1900, II, p. 165.
« Sculptures du Cerro de Los Santos ». Bulletin hispanique, 1901, III, 2, p. 113-13.
« Petit Cavalier ibérique (figurine de bronze au musée du Louvre) ». Bulletin hispanique, 1904, VI, 1, 1904, p. 1-2.
« Antiquités ibériques du Salobral (Albacete) ». Bulletin hispanique, 1906, VIII, 3, p. 221-224.
« Le Trésor de Javea (Espagne) ». Revue d'archéologie, 1906, p. 424-435.
« Fouilles et Recherches à Almedinilla (province de Cordoue) ». Collab. de Arthur Engel, Revue d'archéologie, 1906, 2, p. 49-92.
« Note sur la céramique ibérique ». L'Anthropologie, XVII, 1907, p. 626-632.
« Quelques vases ibériques inédits (musée municipal de Barcelone et musée du *Louvre ». Anuario de l'Institut d'Estudis Catalans, 1907, p. 76-88.
« Fouilles et Découvertes archéologiques en Espagne et au Portugal ». 1908, Bulletin hispanique, X, p. 333-352.
« L'Archéologie en Espagne et en Portugal, mai 1908-mai 1910 ». Bulletin hispanique, 1911, XIII, 2, p. 109-132.
« L'Archéologie en Espagne et en Portugal, mai 1910-mai 1912 ». Bulletin hispanique, 1913, XV, p. 1-17, 117-153.
« La Poterie peinte ibérique d'Emporion ». Revue d'archéologie, 1917, II, p. 75-94.
Referències
↑ 1,01,1«PARIS, Pierre» (en francès). Institut national d'histoire de l'art, 02-03-2009. [Consulta: 28 desembre 2015].
