Parlants: uns 3 milions i mig, segons algunes informacions. Els parlants d'occità i francoprovençal de la regió són majoritàriament, sembla, també competents en piemontès.
Característiques
Fonologia
Variacions fonètiques principals que s'han produït en el pas del llatí al piemontés:
Palatalització de la u (llatí lumen - piemontès lüm).
Pèrdua de vocals finals tret de les a (llatí subito - piemontès subit).
En els infinitius les a passen a e (llatí cantare - piemontès canté).
Simplificació de les geminades (llat. caballu - piemontès caval)
Molts dels canvis fonètics que ha sofert el piemontès també s'han produït en el gal·ló (a la Bretanya francesa).
Estatut legal
Del piemontès, com a llengua gal·loromànica, se'n parla ja en una resolució del Consell d'Europa (doc. 4745/12.10.81). Hi ha una llei regional del Piemont que reconeix el piemontès, la primera versió de la qual és de l'any 1990, i que preveu l'ensenyament facultatiu d'aquesta llengua a l'escola (n. 37/97). El parlament piemontès, el 12/10/99, va protestar per unanimitat, llevat de l'abstenció d'un sol diputat de Refundació Comunista, per la manca de reconeixement de l'idioma propi per part de l'Estat italià.
Ensenyament
La Llei regional núm. 26 del 10 d'abril de 1990, en l'article 3 (Conoscenza e diffusione del patrimonio linguistico regionale), apartat 1.a, diu que la Regió afavoreix l'ensenyament i l'aprenentatgedel patrimoni lingüístic propi. Aquesta norma fou modificada per la Llei regional núm. 37 de 17 de juny de 1997 que en l'article 3.1.b garanteix que facultativament, almenys una hora a la setmana, els alumnes dels diferents nivells puguin rebre cursos d'història, cultura i llengua piemontesa, occitana, francoprovençal i walser, a càrrec dels pressupostos regionals. També, la regió es farà càrrec de la formació del professorat en aquestes matèries.
Normativització
La gramàtica normativa més usada, que codifica la grafia tradicional adoptada per la majoria d'escriptors actuals, és la Gramàtica piemontèisa (1967) de Camillo Brero (Milo Bré), de la qual també existeix una versió en italià. Tot i així, la discussió sobre la grafia del piemontès és encara una qüestió viva i polèmica, entre altres coses, per la influència de l'ortografia italiana, l'única que coneixen una bona part dels piemontesos.
El piemontès comú és una koiné que pren com a base el dialecte de Torí, la capital, amb aportacions de la resta de parlars. La primera codificació coneguda és la Gramatica Piemontese (1783) de Maurizio Pipino. El 2006 s'ha publicat la guia de conversa Il Piemontese in Tasca (El piemontès de butxaca) a la casa Assimil Italia (ISBN 88-86968-54-X).
Característiques gramaticals
Fonètica
El grup llatí de les oclusives -CT esdevé –it-, com en occità i francès: NOCTEM > neuit; LACTEM > làit.
Les consonants llatine oclusives no sonors /p/, /t/, /k/, pateixen un afebliment o fins cauen: FORMICAM > furmìa; APRILEM > avril.
Els nexes sil·làbics CE- CI- GE- GI-, que en llatí són velars /k/-/g/, esdevenen fricatives alveolars /s/: CINERE > sënner; CENTUM > sent; o fins africades alveopalatals /dz/: GINGIVA > sansivia.
S'empra la ë prostètica (com en altre temps la i- en italià, avui desueta) davant tots els mots començats per s + consonant o grups consonàntics difícils, si la paraula precedent termina amb consonant: sinch ëstèile (cinc estels); quatr ëfnoj; i son ëstàit (han estat).
Morfologia i sintaxi
Substantius i adjectius
Tret d'algunes excepcions, el singular i el plural dels noms masculins són idèntics: ël cit / ij cit (el nen, els nens); ël prèive / ij prèive.
Els plurals femenins deriven de l'acusatiu llatí (com en francès, català, espanyol, etc.) no del nominatiu (com en italià i els seus dialectes).
En les proposicions comparatives, per expressar el segon terme de comparació s'usa “che” i no “di”: cost lìber a l'é pì bel che‘l tò (aquest llibre és més bonic que el teu).
Els adjectius numerals ordinals s'aturen a sest o setim (setè), i també s'empra la forma col che a fa neuv (el que fa nou).
Pronoms personals
La frase piemontesa afirmativa usa obligatòriament el pronom personal subjecte àton (amb o sense presència del pronom personal subjecte tònic), la qual cosa origina una estructura gramatical aliena tant a l'italià com al francès(Mi) i son (jo sóc).
En les formes interrogatives pot ésser utilitzada una partícula interrogativa enclítica (i en aital cas en general desapareix el pronom verbal) Veus-to deje deuit a sossì? (que vols arranjar això?).
Per expressar els casoslocatiu i datiu s'afegeix sovint partícules datives i locatives als pronoms verbals I-i son ansima; I-j diso; si bé la pronunciació sovint varia de manera a penes perceptible, la diferència entre locatiu i i datiu j s'expressa en la forma escrita.
Sovint el pronom personal objecte és redoblat. Ex: m'ha dit = am ha dime.
Els complements clítics en els temps composts es posposen al verb: i l'hai faje (li/els he fet); a l'ha dijlo (li ho ha dit).
Pronoms i adverbis interrogatius
Les interrogatives introduïdes per adverbi o pronom sovint requereixen l'ús del pronom “che”. Igualment els adverbis i pronoms de les frases afirmatives: chi ch'a l'é? = qui és?; quand ch'i rivo = quan arribo; chi ch'a l'ha dimlo = qui m'ho ha dit.
Verbs
Verb ser :
i son, it ses, a l’é, i soma, i seve, a son
Verb haver :
i l’hai, it l’has, a l’ha, i l’oma, i l'eve, a l’han
Verb cantar :
i canto, it cante, a canta, i cantoma, i cante, a canto
Verb llegir :
i leso, it lese, a les, i lesoma, i lese, a leso
Verb florir :
i fiorisso, it fiorisse, a fioris, i fiorissoma, i fiorisse, a
fiorisso
Qualques altres formes verbals :
vas : it vas, dones : it das, cantaves : it cantave; cantaràs :
it cantràs; vols : it veule, pots : it peule, saps : it sas, deien : a disìo, ha saltat : a l’ha sautà
el piemontès occidental presenta a la primera persona singular dels verbs en -ar la desinència en -ai, en comptes de -eu.
Persisteix en el piemontès de la zona de Coni (Cuneo), la desinència sigmàtica llatina, així com en el friulà (-S) de la segona persona singular verbal, que en canvi cau en italià:
en la desinència de la segona persona singular del present indicatiu en elsi auxiliars i en els verbs irregulars: it ses; it vas; it l'has; it sas.
en la desinència de la segona persona singular del futur de tots els verbs: it cantràs; it sernràs...
en la desinència de la segona persona singular de cada mode i temps en la construcció de la forma interrogativa amb el relatiu pronom: càntës-to?; fas-to?; parlàvës-to?...
La negació es posa després del verb o l'auxiliar: i mangio nen; i l'hai nen mangià.
es prefereix posat el mode finit del verb (forma explicita) en lloc de l'infinit: sé che escric malament = i sai ch'i scrivo mal.
Existeix un imperatiu negatiu (absent en italià, on s'usa la forma infinita) Fa pà lolì! (No facis pas això!)
S'empren sovint els infinits substantivats en lloc del substantiu italianitzat és: el batec del cor = ël bate dël cheur; una bella parla(da) = un bel parlé; un anar sostingut = un bel andé.
Les formes italianes “soc jo, ets tu...” es transformen en “a l'é mi, a l'é ti...”. Ex: soc jo que l'he comprat = a l'é mi ch'i l'hai catalo.
En lloc del participi present (que no existeix) i del gerundi, per evidenciar la continuïtat de l'acció, se sol usar l'expressió “esse ‘n camin che...”. ex.: on estàs anant? = Anté ch'it ses an camin ch'it vas? el sol morent sobre el riu = ël sol an camin ch'a meuir an sël fium.
Quan el futur és ja evidenciat per un complement de tempo el verb resta al present: doman i rivo = domà arribaré.
en piemontès el temps verbal que en italià correspon al passat perifràstic va desaparèixer de l'ús a la fi del segle disset. S'empra al seu lloc el perfet: fa una setmana vaig anar es tradueix na sman-a fa i son andàit. Al límit si es tracta de temps molt llunyans s'utilitza el plusquamperfet : se'n va anar fa deu anys esdevé A l'é andasne ch'a l'é des agn. aquesta característica és tan pregona que en parlar en italià els piemontesos utilitzen molt rarament el passat perifràstic.
Preposicions
La preposició articulada “el” seguida de la data o de l'època, es reemplaça amb dël: el 1783 = dël 1783; el 2002 = dël 2002.
articles
ël, la : el, la
ij, jë/j’ : els, les
pronoms personals
Mi, ti, chiel/chila, nojautre, vojautre, lor
el pronom personal posposat és una especificitat piemontesa :
(chiel) a scriv : (ell) escriu
am ëscriv : m'escriu
a l’ha scrivume : m'ha escrit
a dev ëscrivme prèst : deu escriure'm aviat
it parlo dòp : et parlo després
i l’hai vorsù parléje subit : li he volgut parlar de seguida.
Nombres en piemontès
Nombre
Piemontès
Nombre
Piemontès
1
un
30
tranta
2
doi
40
quaranta
3
tre
50
sinquanta
4
quatr
60
sessanta
5
sinch
70
stanta
6
ses
80
otanta
7
set
90
novanta
8
eut
100
sent
9
neuv
101
sent e un
10
des
200
dosent
11
óndes
300
tërsent
12
dódes
400
quatsent
13
tërdes
500
sinchsent
14
quatòrdes
600
sessent
15
quìndes
700
setsent
16
sëddes
800
eutsent
17
disset
900
neuvsent
18
disdeut
1000
mila
19
disneuv
1006
mila e ses
20
vint
Alfabet
El piemontès s'escriu amb una varietat de l'alfabet llatí. Les lletres, juntament amb els seus equivalents IPA es mostren en la següent taula.
Lletra o grafema
Fonemes
Pronunciació en catalán
A, a
/a/ /ɑ/
(a) En posició tònica i també oberta.
B, b
/b/
(b)
C, c
/k/ /t͡ʃ/
Davant de (a, o, u) igual que en català. davant de (e, i) (tx), per formar el fonema (tx) davant de (a, o) s'utilitza una (i).
CH, ch
/k/
(ch) S'utilitza per representar el fonema /k/ davant de (e, i) pronunciat en català (que, qui).
D, d
/d/
(d)
E, e
/e/
(e) En posició tancada.
È, è
/ɛ/
(e) Oberta.
Ë, ë
/ə/
(a, e) En posició àtona.
EU, eu
/ø/
Com (eu) en francès.
F, f
/f/
(f)
G, g
/g/ /ʒ/
Igual que en català, depenent de la posició de la lletra.
GH, gh
/g/
(gh) S'utilitza per representar el fonema /g/ davant de (e, i).
GN, gn
/ɲ/
(ny)
GLI, gli
/ʎ/
(ll)
H, h
—
Igual que en català, no es pronuncia.
I, i
/i/
(i)
J, j
/j/
Com la (y) en castellà.
L, l
/l/
(l)
M, m
/m/
(m)
N, n
/n/ /ŋ/
(n)
O, o
/u/ /ʊ/
(u)
Ò, ò
/ɔ/
(o) Oberta.
P, p
/p/
(p)
Q, q
/k/
(q)
R, r
/r/ /ɺ/
(r) Com en catalá o també la (r) en anglès.
S, s
/s/ /z/
(s)
S-C, s-c
/s-t͡ʃ/
(stx)
T, t
/t/
(t)
U, u
/y/
Com la (u) en francès.
V, v
/v/ /w/
(v) En alguns casos es pronuncia (u).
Z, z
/z/
(z)
Similituds lèxiques entre el piemontès i el francès i les seves diferències amb l'italià
El piemontès en contrast de l'italià estàndard té un gran nombre de paraules compartides amb el francès i les altres llengües gal·loitàlic que el fan molt diferent d'aquest últim. Moltes d'aquestes paraules són manlleus lingüístics presos del germànic o el cèltic que van substituir algunes paraules llatines comunes o paraules llatines heretades d'arrels diferents o amb diferents significats.
Piamontès
Francès
Italià
Català
Alman
allemand
tedesco
alemany
Abimé
abîmer
somergere
abismar
Acablé
accabler
sopraffare
aclaparar
Agassé
agacer
istigare
instigar
Adrëssa
adresse
indirizzo
adreça
Amusé
amuser
divertire
divertir
Anlié
enlier
annodare
embolicar
Anlevé
enlever
togliere
treure
Anviron
environ
circa
uns
Antamné
entamer
incominciare
començar
Anvìa
envie
voglia
desig
Anzolivé
enjoliver
abbellire
embellir
Apress
après
dopo
després
Arcroché
raccrocher
riattaccare
recollir
Arpossé
repousser
respingere
reposar
Arlev
relève
ricambio
relleu
Arsòrt
ressort
molla
ressort
Articiòch
artichaut
carciofo
carxofa
Arvërsé
renverser
ribaltare
vessar
Arzan
argent
contanti
efectiu
Asar
hasard
oportunità
atzar
Atrapé
attraper
catturare
atrapar
Assè
assez
abbastanza
suficient
Assiëtta
assiette
piatto
plat
Avion
avion
aereo
avió
Badiné
badiner
scherzare
fer riure
Bëcheria
boucherie
macelleria
carnisseria
Bërgé
berger
pastore
pastor
Betisa
bétise
stupidaggine
estupidesa
Biso
bijou
gioiello
joia
Blaga
blague
scherzo
broma
But
but
scopo
propòsit
Boita
boîte
scatola
caixa
Bochèt
bouquet
mazzo
ram
Bodé
bouder
fare il broncio
emmurriar
Bocla
bouclet
fibbia
bucle
Brisé
briser
rompere
trencar
Brodé
broder
ricamare
brodar
Bogé
bouger
muovere
moure
Bonet
bonnet
cappello
barret
Boneur
bonheur
felicità
felicitat
Bolversé
bouleverser
deludere
decebre
Bosson
bouchon
sughero
suro
Bòt
pot
barattolo
pot
Brichét
briquet
accendino
encenedor
Busson
buisson
cespuglio
arbust
Cacet
cachet
sigillo
segell
Cassé
casser
rompere
trencar
Campé
camper
buttare
acampar
Cambrada
camarade
compagno
camarada
Cadò
cadeau
regalo
regal
Caté
acheter
comprare
comprar
Chité
quitter
lasciare
deixar
Cicané
chicaner
cavillare
discutir
Ciòca
cloche
campana
campana
Clavié
clavier
tastiera
teclat
Còfo
coffre
forziere
cofre
Cocómber
concombre
cetriolo
cohombre
Còrbeila
corbeille
cesto
cistella
Cogé
coucher
coricare
ficar
Coefeur
coiffeur
parrucchiere
perruquer
Coclicò
coquelicot
papavero
rosella
Corèja
courroie
cinghia
cinturó
Cotin
cotillon
gonna
cotilló
Crajon
crayon
matita
craió
Cress
crèche
asilo nido
bressol
Cròch
crochet
uncino
ganxo
Complenta
complainte
lamento
lament
Darmage
dommage
danno
dany
Dariera
dernière
ultima
darrera
Dërota
déroute
sconfitta
derrota
Dëscroché
décrocher
sganciare
desenganxar
Dësrangé
déranger
disturbare
molestar
Dësagreàbil
désagréable
spiacevole
desagradable
Decopé
decouper
ritagliare
agafar
Defrajé
défrayer
scontare
sufragar
Deghisé
déguiser
mascherare
disfressar
Delabré
délabrer
rovinare
arruïnar
Dont
dont
di cui/del quale
dels quals
Dossié
dossier
pratica
carpeta
Dressé
dresser
istruire
instruir
Dròlo
drôle
strano
estrany
Drapò
drapeau
bandiera
bandera
Eclaté
éclater
scoppiare
esclatar
Fat
fade
insipido
insípid
Fasson
façon
modo
de manera
Flaté
flatter
adulare
afalagar
Flambò
flambeau
torcia
torxa
Frapé
frapper
colpire
golpear
Fronsì
froncer
increspare
fruncir
Forura
foururre
coperchio
forratge
Folar
foulard
sciarpa
bufanda
Fòta
faute
errore
error
Fusëtta
fusée
missile
míssil
Gagi
gage
pegno
promesa
Gagiura
gageure
sfida
desafiament
Gasojé
gazouiller
cinguettare
balbotejar
Gliss
glissant
scivoloso
corredís
Goté
goutter
schizare
gotejar
Gravé
graver
incidire
gravar
Grimassa
grimace
smorfia
ganyota
Grisonant
grisonnant
brizzolato
grisenc
Grossé
grossier
sgarbato
gruix
Lapìn
lapin
coniglio
conill
Lingeria
lingerie
biancheria
llenceria
Lésa
luge
slitta
trinei
Madama
madame
signora
senyora
Mala
malle
valigia
tronc
Maleur
malheur
sfortunato
malaurat
Machijagi
maquillage
trucco
maquillatge
Marié
marier
sposare
casar-se
Mariage
mariage
matrimonio
matrimoni
Menage
ménage
gestione
gestió
Mat
mat
albero
màstil
Matlòt
matelot
marinaio
mariner
Mersi
merci
grazie
gràcies
Meprisé
mépriser
screditare
menysprear
Mësson
moisson
raccolto
collita
Mëssoné
moissonner
raccoltare
collir
Meison
maison
casa
casa
Mefiant
méfiant
diffidente
desconfiat
Mercandisa
marchandise
merce
mercaderia
Minusié
menuisier
falegname
fuster
Mitoné
mitonner
cuocere a fuoco lento
cuinar a foc lent
Miraj
miroir
specchio
mirall
Min-a
mine
aspetto
aspecte
Mignon
mignon
grazioso
graciós
Mucioar
mouchoir
fazzoletto
mocador
Monsù
monsieur
signore
senyor
Monté
monter
salire
muntar
Mossé
mousser
schiumare
escumar
Nuansa
nuance
sfumatura
matís
Netié
nettoyer
pulire
netejar
Parpajon
papillon
farfalla
papallona
Partagé
partager
condividere
compartir
Parèj
pareil
così
així
Papé
papier
carta
paper
Pariura
pari
scommessa
aposta
Paja
paille
cannuccia
palla
Pendin
pendentif
ciondolo
penjant
Pia
pie
gazza ladra
garsa
Piòta
patte
zampa
pota
Pivò
pivot
perno
pivot
Planeur
planeur
aliante
planador
Plenta
plainte
denuncia
denúncia
Poma
pomme
mela
poma
Possé
pousser
spingere
empènyer
Pròpe
proche
vicino
proper
Ordinator
ordinateur
computer
ordinador
Orijé
oreiller
cuscino
coixí
Orassi
orage
temporale
tempesta
Rainura
rayure
graffio
rajat
Rangé
arranger
aggiustare
arreglar
Ramassé
ramasser
raccogliere
amassar
Ravin
ravin
burrone
barranc
Regreté
regreter
dispiacere
desagrair
Rèid
raide
blando
rígid
Ridò
rideau
tenda
cortina
Rua
rue
via
carrer
Rusà
rüse
astuto
astut
Sabòt
sabot
zoccolo
peülla
Sandrié
cendrier
portacenere
cendrer
Safeur
chauffeur
autista
xofer
Sagrin
chagrin
preoccupazione
preocupació
Sapin
sapin
abete
àbet
Scrassé
cracher
sputare
escopir
Sesì
saisir
afferrare
aferrar
Sesia
saisie
sequestrazione
embargament
Signé
signer
firmare
signar
Siflé
siffler
fischiare
xiflar
Sivera
civière
barella
llitera
Sitron
citron
limone
llimona
Salòp
sale
sporco
brut
Spurì
pourri
marcio
podrit
Soagné
soigner
curare
curar
Seurté
sortir
uscire
sortir
Sèler
celeri
sedano
api
Strop
troupeau
gregge
ramat
Stagera
étagère
scaffale
prestatge
Sombr
sombre
scuro
ombra
Travajé
travailler
lavorare
traballar
Tricoté
tricoter
tessere
teixir
Tombé
tomber
cadere
tombar
Tomàtica
tomate
pomodoro
tomàquet
Utiss
outil
strumento
útil
Vajant
vaillant
valoroso
valent
Visagi
visage
faccia
cara
Zibié
gibier
selvaggina
presa
Piemontès a la xarxa
La presència del piemontès a la xarxa és encara reduïda. Un dels portals escrits en aquesta llengua és I-iterArxivat 2012-07-05 a Wayback Machine..
