|
Pere de Palol i Salellas
Pere de Palol i Salellas (Girona, 25 de gener de 1923 - Barcelona, 4 de desembre de 2005) fou un arqueòleg català, fill de l'escriptor Miquel de Palol i Felip, net del poeta i periodista Pere de Palol i Poch i pare de Miquel de Palol i Muntanyola.[1] Va estudiar a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Pericot i Garcia, Martín Almagro Basch i Francesc Riuró Llapart, tot col·laborant en les excavacions d'Empúries, i es va doctorar a la Universitat de Madrid. Fou director en funcions del Museu Arqueològic de Girona fins que el 1956 va aconseguir la plaça de catedràtic d'arqueologia i prehistòria a la Universitat de Valladolid i a partir de 1970 fou catedràtic d'arqueologia paleocristiana a la Universitat de Barcelona. És considerat la principal autoritat espanyola en arqueologia paleocristiana i des de 1964 fou fundador i president de les Reunions d'Arqueologia Cristiana Hispànica, Va ser director de l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de Barcelona entre els anys 1977 i 1983. El 1978 fou nomenat membre de l'Institut d'Estudis Catalans juntament amb Joan Maluquer de Motes, i de 1990 a 1995 en presidí la Secció Historicoarqueològica, i el 1982 fou assessor del Consell d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Va ingressar el 2000 a la Pontificia Academia Romana di Archeologia, i el 2002 va rebre la Pàtera d'Honor d'Arqueologia Catalana. Va realitzar nombroses excavacions i estudis arqueològics, entre altres en el castrum visigòtic del Puig Rom a Roses, la necròpoli d'Agullana, en la ciutat romana de Clunia, al temple paleocristià i l'hàbitat profà del Bovalar, a Seròs (Segrià), als temples paleocristians de Fornells i Son Bou (Menorca) i Son Peretó (Manacor), a la vila romana d'Almenara-Pures i la basílica visigoda de San Juan de Baños entre altres. Guardons
Obres
Enllaços externs
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
