Perífrasi

La perífrasi és una figura de retòrica amb la qual el significat d'una paraula o d'una frase ve expressat mitjançant la descripció de la seva relació amb uns altres elements: així s'obté una sèrie diversa de paraules o de frases, en general més llarga. Aquesta paraula prové del grec, perí, entorn, phrázo, dir, mentre que el seu sinònim circumlocució (o circumloqui) procedeix del llatí.[1] Signifiquen totes dues «fer una frase a l'entorn».

Les perífrasis es poden emprar a la llengua formal per a defugir una repetició del mateix mot o nom, per a fer més entenedor un concepte complicat des del punt de vista tècnic, o també per a evitar unes paraules que es poden interpretar com a no respectuoses (eufemismes), però també per a donar tonalitats diverses a l'objecte (amb una tonalitat celebrativa, ridiculitzant o d'altra mena). Existeixen, a més, les perífrasis verbals.

Exemples:

• El cap i casal (la capital)
• La ciutat dels ponts (Alcoi)
• La substància grisa (la intel·ligència)
• El rei dels animals (per al lleó)
• El país del futbol (referint-se al Brasil)

Trastorn psicolingüístic

Aquest terme, especialment el seu sinònim, circumloqui, també es refereix al fenomen provocat per un trastorn neuronal o psicològic que impedeix la pronúncia d'alguna paraula o paraules.[2] Aquest fet obliga la persona afectada a utilitzar descripcions, sinònims, eufemismes o altres formes d'expressar les idees per mantenir el seu nivell de comunicació.

Aquest fenomen pot ser provocat per un trastorn del desenvolupament[3] o bé per un accident vascular cerebral o malaltia degenerativa, quan la persona percep l'objecte, però ja no pot trobar la paraula.[4] que provoquen una afàsia anòmica,[5] o impossibilitat d'anomenar conceptes.

Referències

1. «Perífrasi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Colomé, Montserrat Cortès i. Introducció a la psicologia del llenguatge i de la comunicació. Edicions Universitat Barcelona, 2008-11-13. ISBN 9788447533237. 
3. Navarro, Maria Isabel «El trastorn específic del Llenguatge: més enllà del perfil psicolingüistic». Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport, 17, 01-01-2005, pàg. 75–94. ISSN: 1138-3194.
4. Rodríguez-Ferreiro, Javier; Coll-Florit, Marta; Andreu, Llorenç; Sanz-Torrent, Mònica «L'afectació del llenguatge en la malaltia d'Alzheimer». Llengua, societat i comunicació, 0, 10, 30-10-2012, pàg. 39–45. ISSN: 16975928.
5. Jodar, Mercè; Redolar, Diego. Neuropsicologia del llenguatge (pdf). Barcelona: FUOC. ^[Enllaç no actiu]