Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga y Pimentel

Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga y Pimentel

Biografia
Naixement	(es) Pedro Fajardo y Pimentel 1602 Mula (Regió de Múrcia)
Mort	1647 (44/45 anys) Palerm (Sicília)
Virrei de Sicília
1644 – 1647 ← Juan Alfonso Enríquez de Cabrera y Colonna – Joan Josep d'Àustria →
Virrei d'Aragó
1638 – 1640 ← Fernando de Andrade y Sotomayor – Francesco Maria Carafa →
Activitat
Ocupació	diplomàtic, militar, polític
Activitat	1638 - 1640
Membre de	Orde de Sant Jaume
Carrera militar
Rang militar	general
Altres
Títol	Marquesat de los Vélez
Fills	María Teresa Fajardo y Álvarez de Toledo
Pares	Luis Fajardo y Requeséns   i Maria Pimentel

Escut del marquesat de los Vélez

Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga y Pimentel (Mula, 1602 - Palerm, 1647) fou un noble i militar castellà, cinquè marquès de los Vélez, i gran d'Espanya [1][2][3]

Biografia

Era fill de Luis Fajardo y de Requesens-Zúñiga (1576-1631), quart marquès de los Vélez,[4][5] i besnet de Lluís de Requesens i Zúñiga. Casat en primeres noces amb Ana Girón Enríquez de Ribera, amb qui tingué un fill: Luis Francisco Fajardo, primer marquès de Martorell (nat el 1637 i mort jove).[6] En segones noces, es va casar amb María Engracia de Toledo i Portugal, després de restar viuda nodrissa del rei, que morí el 1696 i amb qui tingué 4 fills:

• Pedro Fajardo, carmelita descalç.
• Fernando Joaquín, sisè marquès de los Vélez.
• José Fajardo, comendador de Castellanos (Palerm, 1647 - Embarcat, guerrejant contra els turcs, 1670).
• María Teresa, setena marquesa de los Vélez.

Fou el quart marquès de Molina; senyor de Mula, Lebrilla, Alhama, Benitaglar, Castellvell de Rosanes, Sant Andreu i Molins de Rei; adelantado mayor i capità general del regne de Múrcia; alcaide de Lorca; virrei d'Aragó, Navarra, Catalunya (durant la Guerra dels Segadors) i Sicília; ambaixador a Roma; president del Consell d'Indies, i administrador con goce de frutos de la encomienda del Moral. Fou virrei de València entre el 1631 i el 1635, quan va ser nomenat lloctinent d'Aragó, fins al 1638.[6]

El 1640, Gaspar de Guzmán y Pimentel (el comte-duc Olivares) el nomenà virrei de Catalunya i cap de l'exèrcit de Felip IV de Castella. El 1641, Fajardo va envair Catalunya. S'iniciava la Guerra dels Segadors o Guerra de Separació de Catalunya. El Govern català, encapçalat pel President de la Generalitat Pau Claris, va pactar amb la monarquia francesa suport militar i polític. L'exèrcit castellà, amb nombroses tropes auxiliars d'altres nacions (portuguesos, italians, etc.), després d'avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i reprimir amb actes de terrorisme la resistència que trobava, va vèncer a la batalla de Martorell. Finalment, va ser derrotat, en l'intent d'assetjar Barcelona, a la batalla de Montjuïc, el 26 de gener del 1641, i es va haver de retirar a Tarragona, on fou assetjat durant mesos. A causa de la derrota a la batalla de Montjuïc el rei va destituir el marquès de los Vélez i va nomenar, com a nou virrei de Catalunya, Federico Colonna.[7]

Enviat d'ambaixador a Roma, el 1644 Fajardo fou nomenat virrei de Sicília, on hagué de reprimir la revolta de Giuseppe d'Alessi el 1647.

Precedit per: Garcia Gil de Manrique i Maldonado	Virrei de Catalunya 1640 - 1641	Succeït per: Federico Colonna
Precedit per: Luis Fajardo y Requeséns	Virrei de València 1631-1635	Succeït per: Fernando de Borja y de Aragón

Referències

1. «Los Vélez». Arxivat de l'original el 2012-03-26.
2. «Pedro Fajardo de Zúñiga y Pimentel». geneanet. Francisco Alarcón Sánchez del Pozo.
3. «https://dbe.rah.es/biografias/9182/pedro-fajardo-de-requesens-zuniga-y-pimentelPedro Fajardo de Zúñiga-Requesens y Pimentel». Db-e. Real Academia de la Historia.
4. «Luis Fajardo y Requesens». geneanet. Francisco Alarcón Sánchez del Pozo.
5. «Luis Fajardo de Requesens y Zúñiga». Db-e. Real Academia de la Historia.
6. Genealogia dels "Grandes de España"
7. Grau, Jaume «Pau Claris. Una vida amb misteris». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.54-57. ISSN: 1695-2014.