Paula de Roma

Paula de Roma

Santa Paula, santa Eustòquia i sant Jeroni, pintura de Francisco Zurbarán, ca. 1630 (Washington DC, National Gallery of Art)
Biografia
Naixement	5 maig 347 ^(Gregorià) Roma
Mort	26 gener 406 ^(Gregorià) (58 anys) Betlem (Estat de Palestina)
Sepultura	Basílica de la Nativitat (Betlem)
Religió	Catolicisme
Període	Imperi Romà
vídua
santa
Celebració	Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
Festivitat	26 de gener (els ortodoxos, el 8 de febrer, corresponent al 26 de gener del calendari julià)
Iconografia	Hàbit jerònim, amb llibre; com a pelegrina; amb els sants Jeroni i Eustòquia; adorant el pessebre de Betlem; amb un rotlle amb la inscripció Cogite me Paula; embarcant
Patrona de	Vídues
Família
Fills	Paulina, Blaesilla, Eustochium

Paula de Roma –Santa Paula per a l'Església catòlica– (Roma, 5 de maig de 347 - Betlem, 26 de gener de 404) era una noble matrona romana de fe cristiana, deixebla de Sant Jeroni. És venerada com a santa per l'Església catòlica.[1][2][3]

Biografia

Partida de santa Paula del port d'Òstia, per Claude Lorraine (Madrid, Prado).

Basílica de la Nativitat (Betlem)

Paula pertanyia a una rica i noble família patrícia (el seu avi matern era el cònsol Petroni Probí), emparentada amb la gens Cornelia. Als quinze anys (362) va casar-se amb el senador Toxoci, de qui tingué cinc fills: Blesil·la, Paulina, Eustòquia, Rufina i Toxoci.

El 379, mort el seu marit, es va consagrar a la pregària i la penitència, juntament amb un grup de vídues que es reuniren sota la direcció de Marcela en una casa de l'Aventí. Quan Jeroni d'Estridó arribà a Roma en 382, amb els bisbes Epifani de Salamina i Paulí d'Antioquia, els va oferir hospitalitat. Arran d'aquest contacte, Paula decidí d'anar a Orient i consagrar-s'hi a la vida monàstica.

Sota la direcció de Jeroni, estudià la Bíblia amb la seva filla Eustòquia, arribant a aprendre l'hebreu. Una altra filla, Blesil·la, s'uní a la seva mare quan va quedar vídua, però també morí el 384. Mentrestant, Paulina va disposar el senador Pamaqui, també deixeble de Jeroni i després canonitzat; Rufina morí el 386; Toxoci va convertir-se al cristianisme en 385 i maridà Leta, filla del sacerdot Albí, de qui tingué una filla anomenada Paula, que va morir a Palestina i va assistir Jeroni al seu llit de mort.

Quan, a la mort de Damas I (384), Jeroni decidí de deixar Roma i tornar a Orient, Paula i Eustòquia van marxar amb ell. Després de passar per Antioquia, van visitar els llocs sants de Palestina i Egipte, estudiant la vida dels eremites i els primers monestirs. Finalment, s'establiren a Betlem.

Paula va morir en un dels dos monestirs que va fundar a Betlem, seguint la regla de Sant Pacomi de Tabenna. Va intentar que Marcela, la seva antiga companya, s'unís a la seva comunitat. Fins al final de la seva vida va mantenir la relació amb Jeroni; va morir als 59 anys el 26 de gener de 404, i va ser enterrada a la Basílica de la Nativitat de Betlem.[2][4][3][5]

Sol aparèixer representada en els monestirs jerònims, dels quals és patrona, amb els seus atributs un exemplar de la Bíblia i una creu.[5]

Referències

1. Alsina Ribé, Maria dels Àngels. Santa Paula, de Roma a Betlem. Centro De Pastoral Liturgic, 2005-01-21. ISBN 978-84-9805-033-2. 
2. «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: St. Paula». [Consulta: 2 abril 2022].
3. Ferrer Valero, Sandra. «La primera monja, Santa Paula de Roma (347-404)» (en castellà). Mujeres en la historia. [Consulta: 2 abril 2022].
4. «Santa Paola Romana». [Consulta: 2 abril 2022].
5. Úzquiza Ruiz, Teodoro. Simbología iconográfica de los santos (en castellà). Lulu.com, 2012. ISBN 978-1-4710-9360-9.