Paul Grimault
Paul Grimault (Neuilly-sur-Seine, 23 de març de 1905 - Le Mesnil-Saint-Denis, 29 de març de 1994) fou un animador francès. Va realitzar pel·lícules d'animació tradicional. No va ser un artista molt prolífic però, tot i així, va deixar una forta empremta en el cinema d'animació francès, en el desenvolupament del qual, va influir decisivament.[1] Grimault va estudiar arts aplicades, la qual cosa el va portar a treballar en una agència de publicitat, on va crear els seus primers curts animats.[1] El 1936 va fundar la seva pròpia productora, amb André Sarrut, la societat de cinema d'animació Els Gémeaux, la qual va desaparèixer el 1950.[2] La productora va seguir fent animacions publicitàries, però va realitzar també pel·lícules de dibuixos animats, les quals van ajudar a Grimault a imposar-se com un dels animadors francesos més originals i elogiats de l'època.[1] Les produccions de Grimault estan impregnades de poesia (en part per la col·laboració gairebé continuada amb el poeta i autor teatral Jacques Prévert). A les seves obres, però, també destaquen el sentit de l'humor, l'emotivitat i el sentiment. El seu estil s'inspira en la pintura francesa, entre l'impressionisme i el cubisme. Des d'un altre punt de vista, les seves obres, recullen l'empremta d'un feliç populisme. S'adverteix un ressò de propostes lligades al Front Popular dels anys trenta.[1] Animacions destacadesEntre les seves obres més importants, destaquen dues, inspirades en contes d'Andersen: el curtmetratge Le petit soldat (1947),[3] guardonada amb el Gran Premi de Dibuix Animat a la Bienal de Venècia de 1948, i el llargmetratge La Bergère et le Ramoneur (1950), pel·lícula considerada una obra de delicat lirisme i elevada qualitat artística. Val a dir, que la història d'aquesta darrera animació va ser convulsa. El soci de Grimault, André Sarrut, va voler distribuir-la quan encara no s'havia acabat i així ho va fer. Des d'aleshores, va haver tot un seguit de problemes amb els drets i d'actuacions legals, fins que, el 1979, Grimault va recuperar els drets i va poder muntar-la de nou, segons el seu gust, i completar-la.[1] Aquesta segona versió, es va presentar amb el títol de Le roi et l'oiseau i va aconseguir el Premi Louis Delluc el desembre de 1979.[4] Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia