Pau Llorach i Malet

Pau Llorach i Malet

Biografia
Naixement	1839 les Piles (Conca de Barberà)
Mort	6 febrer 1891 (51/52 anys) Barcelona
Sepultura	cementiri de les Corts
Activitat
Ocupació	metge
Família
Cònjuge	Concepció Dolsa
Fills	Maria Concepció Llorach i Dolsa, Mercedes Llorach i Dolsa, Lluïsa Llorach i Dolsa, Isabel Llorach i Dolsa

Pau Llorach i Malet (les Piles, 1839 - Barcelona, 6 de febrer de 1891)[1] fou un metge català.

Biografia

Fill de Josep Llorach i Maria Malet, va estudiar la carrera de Medicina a Barcelona i es va pagar els estudis treballant com a practicant al Manicomi de Sant Boi de Llobregat. Es va doctorar a Madrid el 1870 i, de tornada a Barcelona, es va convertir en col·laborador del metge Tomàs Dolsa, a qui va conèixer durant la seva estada a Sant Boi, i també en el seu gendre, en casar-se amb la seva filla Concepció.

El 1862 va publicar l'article «Manicomios en España» a la revista El Siglo Médico, on deia: «Los manicomios en España son, de entre los de los pueblos civilizados, los peores de todos»[2] Per pal·liar aquella situació, va viatjar per Europa amb Dolsa per estudiar les diverses formes assistencials als malalts mentals a França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Anglaterra. El 1863, els dos van fundar l'Institut Frenopàtic, una institució moderna que considerava que els pacients mentals podien guarir-se.[2] Al principi estava situat a Gràcia, en la zona dels carrers Tuset i Moià (avui dia, Sant Gervasi, però aleshores territori de la vila de Gràcia), però més endavant es va traslladar a Les Corts, on el 1867 es va comprar un terreny de tres hectàrees, si bé no es va començar a construir fins al 1872.

El 1874 es va fer el trasllat i l'Institut va mantenir-se actiu fins a l'any 2000.[3] A l'Institut Frenopàtic, Dolsa i Llorach van aplicar la fotografia a l'estudi de les malalties mentals per constatar els canvis físics observables en els pacients i com a eina complementària de les mesures fisiognòmiques.[4]

A més de la seva implicació en l'Institut Frenopàtic, Llorach va crear l'empresa Agua Purgante de Rubinat-Llorach el 1877, que li aportà molts beneficis. Després de l'aigua de Carabaña —de lluny la més popular— i la de Loeches, la Rubinat Llorach tenia una bona posició en el mercat espanyol. També es va comercialitzar a França. L'aigua provenia de Rubinat, poble que actualment pertany al municipi de la Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra.[5] A la seva mort, es van dividir les possessions i la família Dolsa es va quedar amb el centre psiquiàtric mentre que la font d'aigües medicinals Rubinat va ser per a la família Llorach, en concret Isabel Llorach i Dolsa (Barcelona, 1874-1954).

Fou enterrat al cementiri de les Corts, en un panteó que ell mateix va fer construir el 1890.[6]

Enllaços externs

• «Pau Llorach i Malet». Galeria de Metges Catalans. Col·legi de Metges de Barcelona.

Referències

1. «Defuncions 1891. Jutjat Universitat, núm. 1348». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 06-02-1891.
2. Santos Herrera, Inma. «Donde la locura pasó a ser una enfermedad». El Periódico de Catalunya, 22-02-2012.
3. «Els dos manicomis fundats a Gracia». El territori de Gràcia de 1800 a 1950.
4. Martínez Azumendi, Óscar «La fotografía como instrumento terapéutico en la salud mental». Atopos. Salud mental, comunidad y cultura, 17, maig 2016, pàg. 66-83.
5. Calvo Rebollar, M. «Las aguas minerales y sales purgantes naturales españolas. Algunas notas históricas». Boletín Geológico y Minero, 124, pàg. 451-475.
6. «Panteó Llorach i Bell-lloc». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.