|
Patí de vela
El Patí de vela (o patí català) és una embarcació de vela tipus catamarà que es caracteritza per no tenir orsa, timó, botavara, ni sabres a la vela.[1][2][3] HistòriaNeix entre els anys 1920 i 1925 a les platges de Badalona, Catalunya, tot i que algunes fonts indiquen que va ser l'any 1927, de la mà de Josep Maria Lassosa.[4] (Lasaosa segons altres documents).[5] Originàriament, es va crear com un giny de platja compost per dos flotadors iguals i simètrics de proes i popes, unes bancades, i incorporava un rem de doble pala. A la fi de la dècada van tenir la idea de col·locar a aquesta embarcació de dos bucs, un arbre i una vela obtenint-se l'actual patí de vela. El vaixell es va escampar ràpidament per tot el litoral del Barcelonès i el Maresme. L'any 1940 es tingué una regata que fou anomenada Campionat de Catalunya, tot i que la Federació Regional de Vela la va desautoritzar amb una nota de premsa, i el nom de la prova es va canviar pel de Gran Premi de Barcelona. L'any 1942 els germans Luís i Emili Mongé, que es dedicaven a la importació de fusta, socis del Club Natació Badalona, dissenyen les formes dels bucs actuals del patí de vela, els dos iguals, però amb diferències notables entre proa i popa per a evitar la deriva. Aquest disseny fou triat a partir d'una regata que es fa a Vilanova i la Geltrú, en què el disseny dels badalonins es va mostrar tan superior que es va adoptar com a base per a definir un model unificat de patí. Els plànols constructius els va fer Artur Roca, afinant i estilitzant les línies originals prou efectives. Carles Pena aconsegueix que la Reial Federación Española de Vela reconegui Patí de vela com una embarcació en sèrie. També va ser impulsor del primer Campionat d'Espanya de Patí de Vela, celebrat al Club Natació Barcelona el 1944 i que continua a tenir lloc actualment organitzat per diferents clubs de l'estat. El mateix any el Comitè Olímpic va aprovar els estatuts de la federació Espanyola de Vela. El 1951 va fundar l'Associació Deportiva Internacional de Patí A Vela (ADIPAV), essent-ne president durant 17 anys. L'any 1968, Antoni Soler (Badalona, 1927-1997), fabricant badaloní de patins i primer constructor en sèrie de patins de vela (del 1960 a 1987), crea el Patí de vela júnior per als nens i adolescents.[6][7] Actualment, hi ha flotes de patins a Catalunya, Andalusia, València, Illes Balears, Múrcia, Bèlgica, Països Baixos, Alemanya i França. Dimensions
Tècniques de navegació
Ajustament del palEl pal està suportat per dos estais, dos obencs i dues burdes. La llargària dels estais i de les burdes és regulable mentre es navega. De cenyida el pal acostuma a anar inclinat cap a popa. D'empopada es regula perquè quedi vertical (en candela). Amb vents fluixos pot anar una mica inclinat cap a proa.[9] Ajustament de la velaTot i que fa uns anys hi havia altres sistemes de regulació, en els patins actuals la vela és hissada fins a dalt de tot. Una mordassa (o un sistema similar) mossega la drissa i manté el puny de pena immòbil. La tensió del gràtil (la part de la vela que va envergada al pal) es pot regular navegant. Caçant o amollant la ralinga mitjançant una politja i una cordeta el cap de la qual va redirigit cap a popa i es subjecta amb una mordassa.
FlectorEl flector és un senzill sistema de cables i politges que permet aplanar la vela (actuant sobre la curvatura del pal) tot navegant. Dos cables d'acer inoxidable de petita mena van fixats als estais (un a cada estai) mitjançant una petita politja per cable. Des dels estais van a parar a dues politges a l'altura de la creueta del pal. Per sota d'aquestes politges els caps dels cables s'uneixen i es reenvien cap a coberta. Allí hi ha un sistema de politges múltiples que reenvia el cap d'una corda cap a popa, a la planxa de sistemes de regulació. La corda del flector passa per una mordassa de subjecció i pot tensar-se o amollar-se a voluntat del navegant. Sotsobrar i adreçar el velerUn incident possible, i relativament freqüent en els navegants més agosarats, és bolcar de costat o completament (amb el pal dins l'aigua, quilles al sol: "fent la xocolatera" com diuen els practicants). En principi no hi ha cap problema: els flotadors són estancs i no embarquen gens d'aigua. L'únic que ha de fer el patró és subjectar bé el cap de l'escota (que hauria de tenir sempre el nus anomenat vuit).
Quan els pals eren de fusta la maniobra d'adreçar un patí bolcat era més fàcil. Els pals d'alumini tenen menys flotabilitat i són més propensos a fer la xocolatera. La tècnica requerida és la mateixa però cal dominar-la i gaudir d'una certa agilitat. CronologiaEn la història del Patí de vela hi ha dues etapes importants:
Una relació cronològica dels fets més importants es presenta a continuació. Antecedents
Patins amb velaHi ha referències molt antigues de vaixells de vela equipats amb patins per a navegar sobre el gel. Altres variants també estan documentades.[14] Hi ha una obra que permet la consulta de diferents trineus de vela.[15] "Ice Scooters"Els anomenats "Ice Scooters" són petits velers que naveguen sobre el glaç i que originalment podien navegar per l'aigua.[16] No tenen timó i la seva maniobra és semblant a la del Patí de vela. Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
