Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba

Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba

Biografia
Naixement	1626 Mataró (Maresme)
Mort	28 setembre 1677 (50/51 anys) Madrid
Sepultura	província de Toledo
Arquebisbe de Toledo
28 febrer 1666 – ← Baltasar Moscoso y Sandoval – Luis Manuel Fernández Portocarrero → Diòcesi: arquebisbat de Toledo
Inquisidor general d'Espanya
Conseller del Consell Suprem de la Corona d'Aragó
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic (1655–)
Carrera militar
Comandant de (OBSOLET)	Coronelia de la Guàrdia del Rei
Consagració	Gabriel Adarzo de Santander
Família
Pare	Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera
Germans	Pere Antoni d'Aragó Antoni d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba Lluís Ramon d'Aragó

Pasqual d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Mataró, 1626-Madrid, 1677)[1] també conegut com a Pasqual Fernández de Córdoba i Aragó, va ser un religiós català, president del Consell d'Aragó i arquebisbe de Toledo.

Biografia

Era fill d'Enric d'Aragó, cinquè duc de Sogorb i sisè de Cardona. Va estudiar a la Universitat de Salamanca, on va ocupar la càtedra d'institucions canòniques el 1649. De la seva carrera eclesiàstica, el 1647 esdevé canonge de la catedral de Toledo i ardiaca de Talavera. El 1651 va ser promotor fiscal de la inquisició i, dos anys després regent de Catalunya al consell d'Aragó.[1]

El 1655 va ser ordenat sacerdot i nomenat cardenal de la corona el 1660. Traslladat a Roma, allà hagué d'intervenir en l'enfrontament entre Lluís XIV i el Papa, per la qüestió de la immunitat diplomàtica. Entre 1664-1666 va ser virrei interí de Nàpols després de la revolta de Tommaso Aniello.[1]

Finalment, el 1665 va ser nomenat inquisidor general d'Espanya i, el 1666, arquebisbe de Toledo, càrrec que ocupà fins a la seva mort el 1677. Durant aquest període va estar implicat en les qüestions de Juan Everardo Nithard, a qui ordenà finalment sortir de Madrid, i en les de Joan Josep d'Àustria i el privat Fernando de Valenzuela, als quals va fer front en nom de la reina Maria Anna d'Àustria. Poc abans de la seva mort es va retirar a Aranjuez.[1]

Referències

1. «Pasqual d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 març 2014].

Precedit per: Gaspar de Bracamonte y Guzmán	Virrei de Nàpols 1664 - 1666	Succeït per: Pere Antoni d'Aragó
Precedit per: Diego de Arce y Reinoso	Inquisidor general d'Espanya 1665	Succeït per: Juan Everardo Nithard
Precedit per: Baltasar Moscoso y Sandoval	Arquebisbe de Toledo 1666 - 1677	Succeït per: Luis Manuel Fernández Portocarrero