|
Partit Socialista d'Esquerra (Noruega)
El Partit Socialista d'Esquerra (noruec Sosialistisk Venstreparti, SV) és un partit polític de Noruega fundat el 1975 i dirigit des de 2023 per Kirsti Bergstø. HistòriaEl partit va ser fundat el 1973 com a Lliga Electoral Socialista (Sosialistisk Valgforbund), una aliança del Partit Popular Socialista, el Partit Comunista de Noruega, Socialistes Democràtics - AIK independents i altres. El moviment sorgí en gran manera com a resultat de la victòria del No en el referèndum sobre l'adhesió a la Comunitat Europea de 25 de setembre de 1972. A les eleccions de 1973 va obtenir l'11,6% dels vots i assolí 16 escons al Storting. L'abril de 1974 una conferència celebrada a Oslo, va declarar que la coalició s'ha de convertir en un sol partit que integraria els anteriors. Finalment, durant una conferència celebrada a Trondheim el 1975 acordà anomenar-se Partit Socialista d'Esquerra i Berit Ås fou nomenat cap del partit. Alhora, els membres del Partit Comunista de Noruega decidiren no dissoldre el partit i trencar la col·laboració amb el SV. Els primers anys no van tenir èxit electoral, durant la dècada de 1980, va augmentar la popularitat de la SV amb el seu programa a favor de lluitar per la pau, el desarmament i l'eliminació de l'atur i la desigualtat econòmica. Malgrat l'èxit a les eleccions de 1989, a començament de la dècada dels 1990 la seva popularitat va decaure, tot i el seu èxit en la campanya contra el No en el referèndum per l'ingrés de Noruega en la Unió Europea de 1994. El 1997 fou nomenada líder del partit Kristin Halvorsen, i augmentà la popularitat del partit en enfocar la problamàtica de l'educació amb el slogan Els nens i el jovent primer. L'acció militar a Kosovo va ser un tema controvertit dins el SV. Argumentant que s'havia d'aturar la neteja ètnica a Kosovo, la major part del lideratge del partit, inclosos Kristin Halvorsen, es mostraren a favor dels atacs aeris de l'OTAN, però molts dins del partit es va oposar amb vehemència aquest suport argumentant que la violència només conduirà a més violència. En qüestions de política exterior, el SV s'ha oposat a quelsevol acció militar. Es declararen en contra de la invasió dels EUA de l'Afganistan i estaven molt en contra de la guerra d'Iraq i de la presència militar noruega a l'Iraq. Actualment, el SV lluita per la igualtat entre els sexes, la igualtat econòmica, el benestar social, la defensa del medi ambient, més poder per als consells locals, i educació lliure i gratuïta igual per a tots (incloent una llar d'infants/ escola de pàrvuls per a tots). El partit també s'oposa a l'adhesió a la Unió Europea. ut thanks to stronger performances by the Labour Party and the Centre Party, the Red-Green Coalició won a majority of seats in parliament, and SV entered the cabinet for the first time ever. El SV va empitjorar els resultats a les eleccions legislatives noruegues de 2005, però gràcies als mals resultats del Partit Laborista Noruec i el Partit del Centre, la coalició roja i verda va obtenir una majoria d'escons al parlament i el SV entrar a formar part del govern per primera vegada en la història. Kristin Halvorsen rebé la influent cartera de ministre de finances. A les eleccions de 2011 es tornà a reeditar el pacte de les tres formacions. Kristin Halvorsen passà a ser ministra d'Educació i el nou líder del partit Audun Lysbakken (2012) s'encarregà del ministeri d'igualtat i infancia. Líders del partit
Resultats electorals Eleccions legislatives
ReferènciesEnllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
