Partit Comunista Obrer de Catalunya

Partit Comunista Obrer de Catalunya

Dades
Nom curt	PCOC
Tipus	partit polític català
Ideologia	marxisme-leninisme antirrevisionisme
Alineació política	extrema esquerra
Història
Creació	1973
Data de dissolució o abolició	1986
Reemplaçat per	Partit Socialista Unificat de Catalunya (1986)
Governança corporativa
Part de	Partit Comunista Obrer Espanyol

El Partit Comunista Obrer de Catalunya és la branca catalana del Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) d'Enrique Líster, partit escindit el 1973 del PCE i amb ideologia marxista-leninista. La branca catalana va néixer també el 1973. El seu secretari general fou Albert Farran Oriol, originari de Castelldans, més tard resident a Girona, però que vivia exiliat a França fins que va tornar els anys setanta. Va ser legalitzat el 28 d'octubre de 1977. El seu periòdic és "Endavant".

Quan el PCOE es va unir al PCE el 1986, després de la caiguda de Santiago Carrillo Solares, el PCOC va seguir els seus passos i es va integrar en el PSUC, quedant dissolt. El PCOE fou reconstituït el 2003, refundant-se el PCOC quatre anys més tard, el 2007.[1]

Resultats electorals

Eleccions al Parlament

Parlament de Catalunya

Any	Vots	%	Escons	+/-
1980	12.963	0,48	0 / 135	Nou
1984	2.593	0,09	0 / 135	=

Eleccions generals

Congrés dels Diputats

Any	Vots	%	Escons	+/-
1982	3.143	0,09	0 / 47	Nou

Referències

1. Isidre Molas (editor), Joan B. Culla i Clarà Diccionari dels partits polítics de Catalunya: segle XX, Diccionaris de l'Enciclopèdia, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2000, pàgines 189 & 225, ISBN 9788441204669