Papyri Montserratenses-Roca
Els Papyri Montserratenses-Roca són una col·lecció important de papirs d'autors antics, com: Homer (Ilíada i Odissea), Ptolemeu, i manuscrits bíblics en grec i llengua copta del segle iii i IV escrits i alguns escrits primitius cristians.[1] Van ser reünits pel papiròleg Ramon Roca i Puig (1906-2001), des de mitjan segle passat. Va treballar durant molt de temps a (Egipte i Palestina), on va adquirir importants manuscrits.[2] Inicialment es van dir «Papyri Barcinonenses (PBarc.)» (trad.: papirs barcelonins). Roca els va depositar en la Fundació Sant Lluc Evangelista creada ad hoc el 1952 a Barcelona.[3] A més de la seva tasca de conservació, la fundació també va anar editant publicacions a base d'aquests papirs, amb la particularitat que tot i la censura franquista, quasi tot es publicava en català. Quan el 1998 Ramon Roca se'n va anar a viure al Monestir de Montserrat, va decidir canviar el nom en Papyri Montserratenses II.[4] El 2000, poc abans de morir, Ramon Roca va llegar la col·lecció de papirs al Monestir de Montserrat per tal d'assegurar-ne la permanència a Catalunya.[5] La col·lecció de la Fundació el 2008 era en via de restauració i catalogació per membres de l'Instituto de Filología del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Aleshores es va decidir canviar definitivament el nom científic en Papyri Montserratenses-Roca (papirs de Montserrat-Roca), per diferenciar-la del nom de la col·lecció del pare Bonaventura Ubach i Medir.[6][7] Conté entre d'altres el P67, amb el Papir 64 d'Oxford del mateix còdex, el fragment més antic conegut de l'Evangeli de Sant Mateu.[8] Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia