Pampa bárbara
Pampa bárbara[1] és una pel·lícula argentina del gènere de drama filmada en blanc i negre codirigida per Lucas Demare i Hugo Fregonese sobre el guió d'Homero Manzi i Ulises Petit de Muratque es va estrenar el 9 d'octubre de 1945 i que va tenir com a protagonistes a Francisco Petrone i Luisa Vehil. Fragments d'aquest film van ser inclosos en la pel·lícula Aller simple (Tres historias del Río de la Plata) (1998).[2] En una enquesta de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí duta a terme pel Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken l'any 2000, la pel·lícula va aconseguir el lloc 24.[3] SinopsiLa pel·lícula està ambientada en 1833 en l'escenari de la lluita a la frontera entre pobles originaris i blancs però centrada en la vida dels qui vivien en els fortins i, especialment, de les dones, tant les indígenes captives com les "fortineras" enviades pel govern central per a evitar desercions. CrítiquesRaúl Manrupe i María Alejandra Portela van opinar que la pel·lícula “estava narrada amb excepcional acció i dramatisme. La vegetació, els cels i els horitzons són els elements que manen visualment dominant el destí dels personatges. Menys cèlebre que La guerra gaucha, i menys “històrica”, el pas dels anys ha afectat menys el seu gran efecte emocional. Un títol bàsic i el millor en el seu tema”.[4] La pel·lícula va tenir una versió hollywoodense titulada Pampa salvaje el 1966, dirigida per Fregonese, protagonitzada per actors de la talla de Robert Taylor i Rosenda Monteros. Repartiment
Notes
Referències
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia