Palau del Cinema (Barcelona)
El Palau del Cinema és un edifici situat a la Via Laietana, 53 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] HistòriaEl 1922, l'empresa Vilaseca y Ledesma, Cinematógrafos y Películas SA[2] va començar-ne les obres i fou inaugurat el 31 de març del 1923 amb el nom de Pathé Palace.[3][4] Definit hipèrbolicament com «la catedral de la cinematografía», el 12 de març del 1928 s'hi va estrenar en solitari la pel·lícula Napoleó d'Abel Gance.[3] Entre 1931 i 1935, la sala va formar part dels actius de la societat Cinematográfica Nacional Española SA (CINAES), juntament amb el Tívoli, el Fémina i el Club Capitol, entre d'altres.[5] El 10 de setembre del 1939, ja sota el règim franquista, va espanyolitzar el nom a Palacio Pathé, per tornar-lo a canviar de nou a Palacio del Cinema el 13 de juny del 1940.[6][7] Propietat del Grup Balañà, en els últims anys de funcionament s'havia anomenat Laietana Multicines,[8] i va tancar les portes el 2001.[9] Després de dues dècades en desús, el 2022 van començar-hi les obres per a convertir-lo en un edifici d'oficines, enderrocant la sala i conservant-ne la façana i la primera crugia.[10] OkupacionsEl 18 de gener del 2011, uns dies abans de la vaga general del 27 de gener convocada per la CGT, la CNT i la COS, un grup de persones van ocupar l'edifici en protesta per la reforma de les pensions anunciada pel govern espanyol.[11] La nit del dissabte 22, després de la manifestació de la tarda a la plaça de Sants, els Mossos d'Esquadra van procedir a desallotjar i identificar les 422 persones que ocupaven el cinema i que en aquell moment formaven una assemblea sobre les accions a dur a terme de cara a la vaga.[8][12][13] La intenció del col·lectiu era convertir-lo en quarter general de la preparació de la vaga general i va rebatejar l'edifici com a Casa de la Vaga.[8] Aquest desallotjament va representar la primera gran intervenció policial de Felip Puig com a nou conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, el qual va introduir nous mètodes d'intervenció policial, com el de formar nombrosos grups d'agents de paisà per seguir i intimidar manifestants.[13] El juny del 2013, el districte de Ciutat Vella va obligar els propietaris de l'edifici a fer una actuació «urgent» per a estabilitzar-ne la seva façana i evitar que es produís algun despreniment.[14][15] El dia 8 d'aquest mes, centenars de persones van ocupar de nou la sala per a projectar-hi el documental 4F: ni oblit ni perdó sobre l'anomenat cas 4F, l'agressió a un agent de la Guàrdia Urbana el 4 de febrer del 2006.[16] Una de les persones condemnades, la psicòloga Patricia Heras, que sempre havia defensat la seva innocència,[17] es va suïcidar en un permís penitenciari el 2011,[18] motiu pel qual van rebatejar l'edifici com a Cinema Patricia Heras.[19] Els Mossos d'Esquadra van mantenir una discreta vigilància des de la distància, però no van intervenir-hi,[20] i de matinada el col·lectiu va abandonar l'immoble.[20] ![]() Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia