Palau del Cinema (Barcelona)

Infotaula edifici Palau del Cinema
Dades
Tipus	Edifici i sala de cinema
Part de	Via Laietana
Obertura	31 març 1923
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Gòtic (Barcelonès)
Localització	Via Laietana, 53
41° 23′ 14″ N, 2° 10′ 26″ E
Bé amb protecció urbanística
Tipus	bé amb elements d'interès
Id. Barcelona	1264

El Palau del Cinema és un edifici situat a la Via Laietana, 53 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Història

El 1922, l'empresa Vilaseca y Ledesma, Cinematógrafos y Películas SA[2] va començar-ne les obres i fou inaugurat el 31 de març del 1923 amb el nom de Pathé Palace.[3][4] Definit hipèrbolicament com «la catedral de la cinematografía», el 12 de març del 1928 s'hi va estrenar en solitari la pel·lícula Napoleó d'Abel Gance.[3]

Entre 1931 i 1935, la sala va formar part dels actius de la societat Cinematográfica Nacional Española SA (CINAES), juntament amb el Tívoli, el Fémina i el Club Capitol, entre d'altres.[5] El 10 de setembre del 1939, ja sota el règim franquista, va espanyolitzar el nom a Palacio Pathé, per tornar-lo a canviar de nou a Palacio del Cinema el 13 de juny del 1940.[6][7]

Propietat del Grup Balañà, en els últims anys de funcionament s'havia anomenat Laietana Multicines,[8] i va tancar les portes el 2001.[9] Després de dues dècades en desús, el 2022 van començar-hi les obres per a convertir-lo en un edifici d'oficines, enderrocant la sala i conservant-ne la façana i la primera crugia.[10]

Okupacions

El 18 de gener del 2011, uns dies abans de la vaga general del 27 de gener convocada per la CGT, la CNT i la COS, un grup de persones van ocupar l'edifici en protesta per la reforma de les pensions anunciada pel govern espanyol.[11] La nit del dissabte 22, després de la manifestació de la tarda a la plaça de Sants, els Mossos d'Esquadra van procedir a desallotjar i identificar les 422 persones que ocupaven el cinema i que en aquell moment formaven una assemblea sobre les accions a dur a terme de cara a la vaga.[8][12][13] La intenció del col·lectiu era convertir-lo en quarter general de la preparació de la vaga general i va rebatejar l'edifici com a Casa de la Vaga.[8] Aquest desallotjament va representar la primera gran intervenció policial de Felip Puig com a nou conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, el qual va introduir nous mètodes d'intervenció policial, com el de formar nombrosos grups d'agents de paisà per seguir i intimidar manifestants.[13]

El juny del 2013, el districte de Ciutat Vella va obligar els propietaris de l'edifici a fer una actuació «urgent» per a estabilitzar-ne la seva façana i evitar que es produís algun despreniment.[14][15] El dia 8 d'aquest mes, centenars de persones van ocupar de nou la sala per a projectar-hi el documental 4F: ni oblit ni perdó sobre l'anomenat cas 4F, l'agressió a un agent de la Guàrdia Urbana el 4 de febrer del 2006.[16] Una de les persones condemnades, la psicòloga Patricia Heras, que sempre havia defensat la seva innocència,[17] es va suïcidar en un permís penitenciari el 2011,[18] motiu pel qual van rebatejar l'edifici com a Cinema Patricia Heras.[19] Els Mossos d'Esquadra van mantenir una discreta vigilància des de la distància, però no van intervenir-hi,[20] i de matinada el col·lectiu va abandonar l'immoble.[20]

El Palau del Cinema, rebatejat com a Cinema Patricia Heras, arran de l'ocupació del 8 de juny del 2013

Referències

1. «Palau del Cinema». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
2. «Vilaseca y Ledesma». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
3. Monsó Cabús, 1995, p. 225-226.
4. González López, Palmira. El cine en Barcelona, una generación histórica: 1906-1923 (en castellà). Universitat de Barcelona (tesi doctoral), març 1984. 
5. Torras i Comamala, Jordi «Una aproximacio a la historia de CINAES i CINESA. Dues cadenes de distribució i exhibició a Catalunya». Cinematògraf, 2, 1995, pàg. 117-143.
6. Monsó Cabús, 1995, p. 217-218.
7. Permanyer, Lluís «Elena Jordi reapareix» (en castellà). La Vanguardia, 08-08-1999.
8. Altarriba, Laia; Barroso, Sílvia «Els Mossos desallotgen el cinema ocupat i identifiquen tots els assistents a l'acte que s'hi feia». Ara, 22-01-2011.
9. «Ocupen un cinema per projectar-hi el documental sobre el polèmic cas 4F». VilaWeb, 09-06-2013.
10. Palmer, Jordi «Fi de la pel·lícula, el Palau del Cinema es reconverteix en edifici d’oficines». El Nacional.cat, 03-04-2022.
11. «Ocupat el Palacio del Cinema contra la reforma de les pensions». Ara, 22-01-2011.
12. «Desalojan a los okupas del antiguo cine de Via Laietana de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 22-01-2011.
13. Borràs, Jordi. Warcelona, una història de violència. Barcelona: Pol·len edicions, juliol 2013. 
14. «Barcelona obliga a l'antic Palau del Cinema de Via Laietana a estabilitzar la façana». Europa Press, 03-06-2004.
15. Aliaguilla, Clara. «L'antic Palau del Cinema de la via Laietana fa obres per sanejar la façana». Barcelona TV, 04-06-2013.
16. «Cientos de jóvenes ocupan el Palau del Cinema para proyectar el documental sobre el 'caso 4F'» (en castellà). La Vanguardia, 09-06-2013.
17. «Una de les preses del 4F se suïcida després de sis mesos en presó». VilaWeb, 27-04-2011.
18. Oller, Xavier. «Notícia del 3/24», 09-06-2013.
19. «Nueva ‘okupación' del antiguo Palacio del Cinema» (en castellà). El País, 09-06-2013.
20. Rodríguez, Jesús; Martínez, Albert «El documental '4F: ni oblit ni perdó' s'estrena en el rebatejat com a cinema Patrícia Heras». Setmanari de Comunicació Directa, 09-06-2023. Arxivat de l'original el 15-06-2013.

Bibliografia

• Montsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona, 1995. ISBN 9788482560632. 

Enllaços externs

• «Estrena del documental 'Ciutat Morta' al cinema okupat Patrícia Heras (vídeo)». Sicom TV. Solidaritat i Comunicació, 08-06-2013.
• García, Marc. «L’històric Palau del Cinema de la via Laietana s’enderroca per fer-hi un bloc d’oficines». betevé, 10-03-2022.