Otakar Ševčík

Otakar Ševčík

Biografia
Naixement	22 març 1852 Horažďovice (Txèquia)
Mort	18 gener 1934 (81 anys) Písek (Txèquia)
Sepultura	Bývalý hřbitov v Písku ^(en)
Formació	Conservatori de Praga
Activitat
Ocupació	violinista, professor d'universitat, concertino, compositor, pedagog musical, pedagog, musicòleg, professor
Ocupador	Conservatori de Praga
Gènere	Música clàssica
Professors	Antonín Bennewitz
Alumnes	Rudolf Kolisch, Eugenia Umińska, Jaroslav Kocian, Milan Zuna ^(en) i Ágnes Rozgonyi ^(en)
Instrument	Violí

Otakar Ševčík (Horažďovice, 22 de març de 1852 - Písek, 18 de gener de 1934) fou un violinista i compositor txec.

Estudià en el Conservatori de Praga, on va ser deixeble de Benewitz. El 1870 fou contractat com a concertino pel Mozarteum de Salzburg i més tard per l'Òpera Còmica de Viena. Entre 1874-92 visqué a Rússia, últimament com a professor del Conservatori de Kíev; la seva actuació el feu mereixedor d'altes distincions i condecoracions. El 1892 passà al Conservatori de Praga com a professor de violí, on tingué entre altres alumnes Alfred Pellegrini, el neerlandès Arthur Oróbio de Castro, l'austríac Gottfried Feist,[1] l'italià Rodolfo Lipizer, l'anglès Harry Blech,[2][3] el turc Haig Gudenian,[4] i els russos Konstantín Saradíev,[5] i Alexander Schmuller[6] el seu compatriota Talic i[7] el txec Jaroslav Hašek.[8]

Des de 1898, quan assolí celebritat mundial el seu deixeble Jan Kubelík, l'escola de Ševčík concentrà sobre ell l'atenció dels millors concertistes mundials, que anaren acudint a Praga per a perfeccionar-se sota la direcció metòdica de Ševčík. El 1909 passà com a professor al Conservatori de Viena on tingué entre altres alumnes a Adolph Koldofsky, Jakob Kostakovsky;[9] després de la declaració de la independència txecoslovaca tornà al Conservatori de Praga. També durant un temps fou professor a Písek, un gran centre cultural a uns 30 km. de Praga i on entre d'altres alumnes tingué l'estatunidenc Louis Krasner.

Les seves obres principals són:

• La tècnica del violí, (quatre parts, 1880);
• Rudiments tècnics de violí, (1900);
• Curs preparatori, (1896);
• L'escola de l'arc, que conté 4.000 cops d'arc diferents (1893). El 1925 publicà una edició definitiva en el seu Mètode als Estats Units.

Referències

1. ^[enllaç sense format] https://peoplepill.com/people/gottfried-feist/
2. D A, 1969, p. 162, volum 1.
3. Margaret Cambell «Obituary: Harry Blech». The Independent, 11-05-1999 [Consulta: 29 abril 2017].
4. D A, 1996, p. 1188.
5. D A, 1996, p. 200, apèndix núm. 9.
6. D A, 1996, p. 1157, apèndix núm. 9.
7. D A, 1996, p. 27, apèndix núm. 10.
8. D A, 1996, p. 547, volum 27.
9. D A, 2002, p. 667-68.

Bibliografia

• D A, Diversos Autors. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 55, 1996. ISBN 84-239-4555-3. 
• D A, Diversos Autors. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana, Volum Nº. 6, 2002. ISBN 84-8048-303-2. 
• D A, Diversos Autors. Gran Enciclopedia de la Música Clásica. SARPE, 1969. ISBN 84-7291-226-4.