Orlando Guillén
Orlando Guillén (Ayucán, Veracruz – 16 de juny de 1945), és un poeta, assagista i traductor mexicà,[1] establert a Catalunya.[2] És. autor, entre altres obres, de: Cantar del Pantagruelista (1972); Libro de la Dicha Negra (1972); Noticias contradictorias (colectivo, 1972); Canto y Celebración de Diana (1974); Poesía inédita (1970-78) (1979); Versario pirata (1983); Hombres como madrugadas (assaig, Barcelona, 1985); Rey de bastos (1985).[3] Com a traductor, és l'autor de Doce poetas catalanes del siglo XX, con Tres Añadiduras y un Apéndice de Varia Intención, obra que comprèn la traducció al castellà dels següents poemaris: La ciutat d'ivori, de Guerau de Liost; El cor quiet, de Josep Carner; el Segon llibre de les Estances, de Carles Riba; El poema de la rosa als llavis de Joan Salvat-Papasseit; Cròniques de l'ultrason, de J. V. Foix; Vacances pagades, de Pere Quart; Quetzalcóatl, d'Agustí Bartra; Final del laberint, de Salvador Espriu; Vent d'aram, de Joan Vinyoli; El tràngol, de Joan Brossa; Teoria dels cossos, de Gabriel Ferrater; El gran foc dels garbons. de Vicent Andrés Estellés; Cinc poemes desolats i altres poemes, de Rosa Leveroni; poemes de Cançons i elegies, de Clementina Arderiu, i poemes d'Espigues en flor, de Maria-Antònia Salvà; així com un apèndix amb altres traduccions esparses.[4][5] L'obra comprèn un epíleg d'Enric Casasses, el qual, posteriorment fou publicat per si sol sota el títol de Notícia de la poesia catalana (2024).[6] Enllaços externs
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia