|
Ordenança localL'ordenança local és una norma jurídica amb rang de reglament en l'ordenament jurídic espanyol actual. Emana dels ens locals.[1] Fonament legal i regulacióLa potestat d'emanar reglaments per part de les entitats locals està reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 implícitament a l'article 137. La Llei Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL) reconeix en l'art. 4 quins ens locals tenen aquesta potestat (les Diputacions Provincials, els Consells Insulars, els Ajuntaments i els Cabildos[2]).[1] Les ordenances locals estan limitades pel que estableixen els arts. 49 i 70.2 de la LRBRL.[1] La relació jeràrquica d'aquests reglaments segueix la subordinació d'aquests a la legislació autonòmica, sense que aquesta puga envair l'àmbit municipal, i l'estatal (concretament la LRBRL).[3] Les ordenances locals estan limitades pels principis de legalitat i de competència,[4] impliquen multes si s'extralimiten i estan limitats pel "límit formal de la seua aprovació i publicació".[5] ClassificacióLes ordenances locals poden ser reglaments administratius o independents.[1] Es classifiquen en:
Procediment d'aprovacióEl procediment general d'aprovació o modificació de les ordenances locals ha de seguir l'art. 49 de la LRBRL:[5]
Les ordenances (es refereix al tipus d'ordenances locals no a totes les ordenances locals) han de ser publicades íntegrament al Butlletí Oficial Provincial (art. 70.2 LRBRL).[5] El fet que soles es referira a les ordenances ha sigut polèmic perquè alguns ho han interpretat per a no sotmetre a informació i audiència pública als altres tipus d'ordenances locals, cosa sense fonament per exigència de la Constitució (arts. 105a i 9.3), la Llei de Procediment Administratiu (art. 132)[5] i el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entiats Locals.[9] L'aprovació i la modificació requereix de l'aprovació de la majoria absoluta del ple,[3] sense ser delegable, per als Reglaments Orgànics de la pròpia corporació local, ordenances fiscals i les ordenances urbanístiques. La resta d'ordenances locals requereixen el que s'establisca a les lleis autonòmiques.[6] L'aprovació de les ordenances que regulen l'aprofitament de béns comuns requereixen, segons els arts. 95 i 103.2 del Reglament de Béns, de l'"aprovació definitiva de la Comunitat Autònoma després de saber què diu el Consell de l'Estat o l'òrgan autonòmic equivalent".[11] Entrada en vigor de les ordenancesL'entrada en vigor ocorre després de 21 dies (sis dies de comunicació més quinze per al requeriment d'anul·lació que pot presentar l'administració estatal i autonòmica) després de la publicació total del text. Als 21 dies se'ls sumen els 20 dies hàbils establits per l'art. 2 del Codi civil i l'art. 132 de la Llei de Procediment Administratiu, excepte si la pròpia norma disposara del contrari (art. 65.2 LRBRL).[12] Les ordenances fiscals entren en vigor quan són publicades, excepte si la pròpia norma estableix altra cosa.[12] Impugnació d'ordenances i reglamentsQui pot impugnar les ordenances són: els interessats (art. 39 de la Llei de la Jurisdicció Contencioso-administrativa), l'administració estatal i l'autonòmica. Les impugnacions poden fer-se en la seu judicial sense recurs de reposició previ.[12] Infraccions i sancions per l'incomplimentL'incompliment de les ordenances locals que siguen ordenances, reglaments i bans tindran els terminis de prescripció establits pel Codi penal i els que establisquen les lleis.[13] Les multes estan limitades per l'art. 57 del Text Refós de les Disposicions legals vigents en matèria de Règim local excepte si una llei estableix el contrari. Aquestes lleis són: la Llei del Sòl, la Llei General de Sanitat i altres. També les pròpies ordenances poden determinar les multes.[13] La Llei del Parlament de Catalunya 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya estableix en l'art. 221 que si no s'estableix el contrari, es poden posar multes a qui infringisca les ordenances locals dictades per situació d'urgència.[14] Referències
Bibliografia
|
Portal di Ensiklopedia Dunia
